El periodisme pot ser criticat com qualsevol altre ofici i ha de ser-ho. Sobretot quan és una crítica d'un professional perquè no m'imagino, per exemple, a Ada Colau opinant sobre quina és la millor manera d'intervenir una peritonitis o sobre quina broca s'ha de posar a la perforadora per fer una prospecció petroliera al mar del Nord. Per això hi ha metges i geòlegs. El periodisme és un dels oficis sobre el qual qualsevol dimoni o «dimoniessa» s'atreveix a opinar, a dir com s'ha de treballar i a fer suposicions sobre l'ètica o sobre la intencionalitat del periodista quan escriu.

Ha passat de nou amb el cas de l'assassinat d'una doctora i posterior suïcidi del seu suposat assassí periodista. Així d'escèptic, sense detalls i sense entrar en la descripció d'aquesta llastimosa història i els seus protagonistes, voldrien que fos explicada la notícia aquests nous sicaris de l'ètica. Una nova inquisició que té la gosadia de dir com hem de viure i té la barra d'ordenar-nos com hem de veure i explicar el món. La pena a què sotmeten tots aquells que no els fan cas és l'escarni a les xarxes socials, que és l'univers que dominen amb gran mestratge i certa supèrbia.

Una apòstol destacada d'aquesta nova religió és Ada Colau, que va aparèixer, sobreescalfada, al seu mur de Facebook, a escriure una duríssima encíclica contra aquells periodistes que es van atrevir a escriure una pinzellada biogràfica de l'assassí en els primers moments en què es va conèixer la notícia. I li dic assassí perquè la nova inquisició ja no utilitza el presumpte. Jutgen ja no només abans que la justícia es pronunciï, sinó abans que conclogui la investigació policial.

Estan edificant una nova religió laica -totes les religions comencen essent laiques i acaben sectàries- amb la seva Bíblia i els seus càstigs. El càstig consisteix fonamentalment a sotmetre a escarni els infidels. Tant temps combatent el poder polític de les religions i ara en construeixen religions des de la política.

És curiós. Un servidor, que es pot identificar amb bona part del pensament de l'esquerra, em genera rebuig biològic aquesta manera de fer perquè, de sempre, m'han aterrat les imposicions. Fonamentalment les de la dreta però molt em temo que en els propers anys, en aquest país, haurem de plantar cara a la dreta i a aquesta nova legió de la supremacia moral.