Joan, a reveurePaquita Xarles Arnau girona

Joan, et trobem a faltar, ens has deixat abans d´hora i sense avisar. Vivim el Nadal amb cares tristes i els ulls plorosos però amb serenitat perque tenim fe, gràcies a Déu. Te n´has anat a la meitat de la vida, tampoc ho has tingut fàcil, com la majoria, la vida té dues facetes, és dura i a la vegada agradable. Val la pena disfrutar de les hores bones.

En les nostres reunions familiars trobem un buit i no hi falta el teu record. Avui he encarregat per a tu la primera Missa, tú també pregaràs per tots nosaltres, ens ajudaràs a ser bones persones a fi que quan ens arribi l´hora ho poguem celebrar junts a la casa del Pare. Els teus fills et trobaran a faltar més que ningú. La vida és un misteri i la mort també. Quan morim tot va seguint, continuem les llluites de tota mena, uns han d´esforçar-se per sobreviure, uns altres sofreixen per malalties, per problemes de tota mena, altres per guerres i lluites.

Tu has arribat al final per començar una vida millor que no tindrà fi. Fins aviat, Joan.

La teva tieta que també plora i t´estima, Paquita.

El radical MaciàFrancesc Gombau girona

«Cal que la terra catalana es regui amb sang», «el que hagi ultratjat Catalunya de paraula o obra ha de perdre les ganes de repetir. Ser combatent d´acció directa vol dir imposar fusell en mà el respecte a la dignitat de la raça» o «la manca de violència ocasiona greus perjudicis a la nostra causa» són expressions que resumeixen la visió política radical de Francesc Macià exposada als editorials de la seva publicació, L´Estat Català. Resulta lamentable que Puigdemont hagi homenatjat aquest 25 de desembre un personatge tan controvertit. Algú s´imagina a l´Europa democràtica que un govern homenatgi a qui volia imposar amb armes «el respecte a la dignitat de la raça» o advocava per l´ús explícit de la violència contra els qui no pensaven com ell? Els demòcrates que no tolerem el racisme ni la violència lamentem el greu error tant polític com ètic de Puigdemont.

Tradicions nadalenquesEulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

L´ànima del Nadal ens arriba, ni que tergiversada, a través de les campanyes publicitàries comercials ja unes quantes setmanes abans. S´hi anuncien molts tòpics que res a veure no tenen amb el veritable esperit nadalenc que perduren en algunes de les tradicions que aquests dies estem vivint, com són els pessebres, els pastorets, la Missa del Gall, les trobades familiars i d´amics, les nadales... És veritat que el primer Nadal cristià s´ha diversificat i ara es viu de mil formés diferents i des d´una societat cada vegada més plural en matèria de creences; però l´origen del Nadal hi és i no s´ha perdut.

Són tradicions que perduren i permeten viure el Nadal tant de forma religiosa com laica, tal com demana la societat actual que tenim. Esperem que el consumisme, que també és característic del nostre temps, sigui el raonable i sense excessos, i sobretot compartit amb aquells que més ho necessiten.

Ciclistes irresponsablesDia 24 de desembre. Dissabte al matí. Drecera del collet d´en Figueres fins al castell de Sant Miquel.

Es un camí estret que els caminants han d´anar un al darrere de l´altre, i de cop i volta un grup de 6 o 7 ciclistes baixant a una velocitat inadequada i imprudent per les característiques del camí.

Nosaltres. un grup de tres persones. ens vàrem veure obligats a saltar al marge del camí per no ser atropellats per aquest de grup persones incíviques, usem aquest terme per ser generosos, ja que mereixerien qualsevol altre adjectiu molt més dur. En cas de ser un grup més nombrós crec que ara lamentarien algun accident greu.

Som caminants habituals per la zona de Sant Miquel i els Àngels i sovint ens trobem amb aquestes desagradables sorpreses. Imaginem que es molt difícil que pugui haver-hi una vigilància per controlar aquest tipus d´imprudències i que només ens queda el recurs de denunciar-ho a través dels mitjans de comunicació.

Cal dir que ens vàrem entristir, en un dia que propicia alegria, i només voldríem que si per casualitat algun d´aquelles ciclistes llegís aquest comentari fes una profunda reflexió de la seva actitud.

Podria ser molt positiu que tothom que es trobés en circumstàncies semblats en fes denúncia per un intentar conscienciar aquets ciclistes imprudents, que són molt ràpids a demanar els seus drets però molt lents a complir amb les seves obligacions. Com és evident no podem posar-los a tots en el mateix sac, ja que n´hi ha de molt respectuosos amb la gent que va caminant pels nostres camins.