Tinc un no sé què amb les bromes, que no m'agraden gaire. Hi ha bromes afectuoses; amb aquestes, cap problema. Però fer una broma a algú moltes vegades implica prendre-li el pèl i que et prenguin el pèl sol ser desagradable. A vegades es dóna un equilibri perfecte entre la intensitat de la presa de pèl i la quantitat d'estimació cap a la persona-objecte de la broma -l'autor de la broma ha de tenir bones intencions i, a la vegada, una mena d'habilitat innata per trobar aquest equilibri- i aleshores tothom riu. Són les bromes amables i estan molt bé, fins i tot m'atreveixo a dir que són una manera d'expressar interès per una persona: com que t'estimo i ens tenim confiança ens podem permetre riure'ns de tal cosa. Però passa sovint que aquest equilibri no es dóna i a la víctima la broma no li fa cap gràcia. Una vegada quan era petita em van dir que els pals dels pinxos de pollastre s'havien de tornar a la carnisseria. Sola a davant del carnisser, que no entenia res i em mirava amb uns ulls com plats -i de les clientes que deien coses fluixet, i tímida com era jo- vaig passar una vergonya immensa. No era una broma encertada; equilibri broma-estimació negatiu. Segur que tots n'hem patit alguna. I no fa riure gens.

Segurament també tots hem estat a l'altra banda. De petita, també, amb dues amigues durant uns dies a l'escola li vam fer bromes a una amiga tercera, no sé per què. No eren bromes macabres ni cruels, no us imagineu això, però eren bromes pesades i estic segura que no li feien cap gràcia. I ara em sap un greu immens i alguna vegada que me l'he trobat pel carrer hi he pensat, perquè a aquesta amiga jo li vaig fer aquestes bromes que no feien gràcia però també és veritat que era una bona amiga i me l'estimava i qui sap si alguna vegada no deu haver explicat aquestes bromes a la consulta d'un psicòleg. A vegades fem coses incomprensibles. Hi ha un programa de la tele que no recordo com es diu que es dedica a emetre bromes macabres i no entenc com està permès: una vegada vaig veure una escena en un ascensor tan bèstia que si la dona que la va patir no va tenir un atac de cor va ser un miracle. Sento una estimació immensa cap a una persona que quan feia la mili es va negar a fer novetades als nous. També es va negar a rebre-les. Segurament va tot lligat.

Avui és el dia de Sants Innocents i espero que predominin les bromes amables. Tampoc cal que ens tractem tots amb cotó fluix, un punt de gamberrisme se'ns posa bé a tots. Però sense passar-nos. Sabíeu que la CUP ha tirat endavant un programa de la Diada de Sants Innocents responsable? Proposen un seguit de punts perquè les bromes siguin cíviques, respectuoses amb tots els col·lectius, que tinguin voluntat transformadora, consensuades amb l'entorn familiar o laboral, sense perdre el component popular, sostenibles, territorialment equilibrades i, sobretot, que fugin de les formes de dominació patriarcals i que no siguin heteronormatives. És broma! (Amb tot l'afecte cap als cupaires). Que tingueu uns bons Sants Innocents!