La renovació pendent de cinc membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha coincidit amb la constitució d'un grup de treball dins la Comissió de Cultura del Parlament per revisar el model actual d'aquella institució. Després de la II Guerra Mundial, al Regne Unit es va crear el Council of Arts, que va tenir com a primer president John Maynard Keynes, economista influent i membre, al costat de Virginia Woolf o Bertrand Russell, del Grup de Bloomsbury. El Council of Arts es basa en el principi d'arm's length: la cultura no pot quedar segrestada per la confrontació partidista. La cultura configura un espai compartit de referències. Si té a veure amb la personalitat col·lectiva i la creació artística no pot quedar condicionada des dels governs, cal disposar d'organismes transversals com el Council of Arts o altres equivalents de països amb una ferma tradició democràtica.

En la decisió d'instituir el CoNCA, hi van confluir la reivindicació d'entitats del sector cultural i les propostes de formacions polítiques progressistes. L'aleshores president Maragall va encomanar a Josep Maria Bricall un primer projecte i el Parlament va aprovar-ne l'any 2008 la Llei de creació. Després d'una primera etapa amb una notòria capacitat d'iniciativa i una forta tensió amb el Departament de Cultura, l'any 2011 el Parlament va modificar el marc competencial del CoNCA. Aquest escenari va desencadenar una crisi, que va comportar la dimissió de gairebé tots els membres del CoNCA i el nomenament l'any 2012 de nous membres, una bona part dels quals ha de ser renovada ara.

Al llarg d'aquests darrers anys, el CoNCA, a més de concedir els Premis Nacionals de Cultura, ha definit i aplicat una metodologia per a l'avaluació estratègica dels equipaments culturals, ha presentat informes anuals sobre l'estat de la cultura i un conjunt d'estudis que han incidit sobre aspectes com la vulnerabilitat contractual i laboral dels professionals de la cultura, els efectes de la digitalització en l'activitat cultural, les limitacions en la regulació del mecenatge cultural, els hàbits de participació cultural dels joves, l'heterogeneïtat i les potencialitats dels ensenyaments artístics... A més, el CoNCA ha impulsat la posada en marxa de la Fundació Catalunya Cultura, que promou el mecenatge cultural.

La reflexió oberta pel Parlament convida a un exercici de valoració serena sobre una institució que ha d'assumir una responsabilitat creixent en les polítiques culturals. Cal reforçar-ne el perfil, vinculant-lo més nítidament al Parlament. I cal apostar sense vacil·lacions perquè el CoNCA, partint de la seva independència i amb una vocació d'integració territorial, lideri l'adopció d'un acord nacional que doni coherència al conjunt de les polítiques culturals i articuli un pacte assumit per totes les administracions. I en la mateixa direcció el CoNCA ha d'esdevenir un Observatori de la Cultura que aplegui una informació completa i actualitzada sobre la nostra realitat cultural.