Durant les darreries de desembre molts corren a fer llistes personals del millor de l'any per donar-les a conèixer, cofois, a tothom: els millors llibres, les millors sèries, les millors pel·lícules, els millors restaurants... Com si això ens fos de vital importància a la resta de mortals per reordenar les nostres grises i miserables existències. Aquest tipus de llistes, elaborades per anònims, crítics reputats o portals més o menys populars en la matèria, apareixen publicades com bolets tant a xarxes socials com a mitjans pretesament seriosos, normalment sense cap tipus d'argumentació; són només una supèrflua concatenació d'obres o productes absents de lògica o raonament, pur exercici d'egolatria per veure qui marca més i millor el paquet davant les seves audiències.

A Figueres, en canvi, des de l'any 2012, s'ha institucionalitzat el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, com el Dia Mundial de l'Orgull Figuerenc, jornada en la qual es fa pública una mena de llista dels fets i gents més rellevants de l'any a la ciutat dels detalls. Els ideòlegs d'aquest memoràndum són els incorruptibles Joan Manuel Soldevilla, professor, escriptor i «tintinòleg», i Josep Maria Dacosta, biòleg, fotògraf i «empordanòleg», els Tip y Coll figuerencs, que l'escenifiquen amb la mateixa gràcia que aquells enyorats tòtems de l'humor intel·ligent, tot i que sense barret de copa. El xou es fonamenta en la projecció d'una selecció d'imatges que en Solde i en Daco comenten distesament i que esdevé un revival de simpàtica i entranyable ironia. Enguany, el leitmotiv de la funció era el cinema i l'encertada analogia que ambdós prohoms establiren entre els successos proposats i alguns films clàssics, el que va provocar la rialla col·lectiva.

En definitiva, un reeixit acte social de reconeixement a la condició figuerenca que és alhora una gran broma oberta a tothom, fins i tot a la classe política que no deixa passar ni una per mostrar la seva cara més amable. De fet, l'alcaldessa Marta Felip és tota una icona en aquest espectacle, ja sigui per ser qui habitualment l'arrenca o per copar moltes de les imatges exposades. Queda clar, doncs, el to i l'humor amables i intel·ligentment diplomàtics triats per l'ocasió, allunyats d'un sarcasme àcid i punyent del qual els autors en són també grans paladins. Perquè Figueres dóna per un Dia Mundial de l'Enuig Figuerenc, una sessió més crítica i corrosiva per tractar a fons temes com el ser o no ser de l'Acústica, el Festival del Circ i el seu museu, el coitus interruptus de l'Ingràvid, les psicofonies del Museu de l'Empordà, el pas a nivell màgic, les obres públiques, el bingo, les runes de la Sala Edison, els pàrquings, el trànsit, els X-files del Culubret i rodalies, Fisersa, la Fundació i el seu pla per abduir Figueres i els figuerencs, o la ciutat (re)laxant del senyor Roca, entre d'altres. Però això ja serien figues d'un altre paner. I mai més ben dit.