Amb la protecció que dóna l'ambigüitat, els ara anomenats Comuns estan fent un viratge sense que ho sembli. El viratge no és ideològic, és electoral. Tenen un bon cartell, Ada Colau, possibilitat amb la qual juguen igual d'ambigus. Ella diu que el seu projecte prioritari és Barcelona i altres dirigents no descarten que la candidata acabi essent l'alcaldessa. «Ja es veurà», «n'hem de parlar», «s'ha de consensuar», són alguns dels missatges. PDECat treballa des de fa mesos perquè els Comuns s'uneixin al costat independentista. Un dirigent de CDC em va dir poc abans de les darreres eleccions autonòmiques que la clau del resultat (independentment de qui acabés governant) era com es venia als ciutadans que aquells que no s'identificaven clarament ni amb «sí» ni amb el «no», se'ls veiés més a prop de voler la independència que de rebutjar-la. I així ha anat. Els Comuns han passat del costat del «no» al del «sí» per a molts ciutadans. No es manifesten, continuen amb allò del referèndum pactat que, depenent dels ulls amb què es miri els decanta a un cantó o a un altre, i Colau surt a les fotos. Això sovint és més important que definir-se clarament. Han vist que aquesta és l'única manera de conquerir la Generalitat. En realitat, però, tant ells com el PDECat han caigut en una trampa teixida per Oriol Junqueras, el més llest de la classe.