Crema de falles anticipadesJOAN JANOHER I SADURNÍ Vulpellac
Quan els problemes s´accentuen, es produeix el terratrèmol dels populars. Almenys, les contradiccions d´opinions entre el partit i els seus associats, fan la sensació de la podridura existent en aquest. El que movia els fils de manipulació política des de fa un quants anys ara s´adona que no té sostenibilitat, i abandona la poltrona de la FAES. Creuen que així canviarà la nefasta imatge del que mai s´hauria d´haver permès i perceben als ingressos.
Que llastimós resulta aquest muntatge, on el sol fet d´ostentar aquesta organització ja parla per si mateixa, del mal moment esdevingut a la Espanya colonial. Pot ser un encert o no, senyor Aznar. Que les naus polítiques governamentals intentin redreçar el rumb perdut, des d´anys enrere al poder. Una qüestió força solidificada en negatiu, amb l´únic pensament, de continuar marcant el camí del regim franquista, en el qual fins avui ens ha acompanyat.
És de suposar que el canvi previst de pensament no serà en va. En cas de no ser-ho, la crema de falles anticipades no caldrà plantar-les, atès que aquestes estan permanents al sistema, per això, un gir puntual a democratitzar el país seria un gran avenç, per obrir les portes a la mancança de diàleg inexistent fins avui. Ara podrem veure fins on el seu poder marcava les decisions a prendre i les actituds existents. Només caldrà fer un canvi de xip en l´entesa amb el poble català.
La bellesa com a camíJesús Domingo Martínez girona
En un missatge dirigit a les Acadèmies Pontifícies, el Papa abordava el tema de la bellesa com a camí per arribar a Déu, una via destacada també pels seus predecessors. Francesc destaca que els artistes són testimonis d´esperança per a la humanitat, en tenir cura de la bellesa que sana tantes ferides de l´ànima i del cor de l´home al llarg dels temps.
L´Església ha reconegut sempre l´art com a camí per expressar el significat de la vida, per proclamar, en paraules de sant Joan Pau II, la magnificència de la creació divina, de la dignitat de l´home i de l´esperança que s´alça enfront del pecat i la mort. Jo, malauradament no sóc artista sinó enginyer, però reconec que les paraules de tots dos papes respecte a l´art són encertades. Hi ha moltes obres d´art que em porten a Déu. De manera especial, com agrícola que sóc, les naturals
Feliç despertarfrancesca barti comalat banyoles
Les experiències socials, familiars i educatives ajuden a construir la personalitat durant la infantesa i adolescència, fràgil o forta, depenent d´aquestes. Gràcies a aquesta, l´inconscient construeix un discurs interior, sovint a la seva manera, cosa que justifica que a vegades actuem de forma automàtica. Sembla un treball arduós domesticar-lo perquè ningú ens n´ha ensenyat, però no és impossible aprendre´n. Ningú ens ha educat per timonejar aquest inconscient escorredís i ginyós, en canvi, ens han ensenyat a ser aparells de treball, de consum, de seguir masses, sobretot, dependents.
Què ho fa que no ens eduquin a ser amos del nostre ser, a tenir criteri propi i ètica? Què ho fa que la societat no ajudi el ciutadà que tingui més eines a l´abast per tenir cura de la seva ment i el seu discurs interior? Segurament no interessa l´anàlisi personal perquè potser seríem tan espavilats que acabaríem amb el malestar de la cultura actual.
Comencem un nou any ple de reptes i un d´ells que moltes persones s´analitzin a si mateixes, com més serem, doncs, més força farem per deconstruir el malestar de la cultura actual i construir un nou model, enfoc i actitud més inclinats al respecte i a l´ètica en tots els àmbits de la societat començant pels qui creuen tenir la paella pel mànec de les nostres vides i ments.
Feliç sortida de 2016 i entrada del 2017.
