Ja el tenim aquí. Al terrat del Museu dels Joguets. És el Paseante. La silueta angulosa d´un flanêur anònim, dissenyada per l´enyorat artista Guillem Cifré. Des d´aquest Nadal, fa companyia a la cigonya, la baldufa i, cofat amb un barret elegantíssim, ens contempla mentre formiguegem per la Rambla.

Encimbellat a la biga que li serveix de talaia, a prop del buit vertiginós, la figura del Passejant ens recorda una mica la de Clark Kent, el periodista que es vestia de vint-i-un botons. Al mateix temps, la taca negra del Passejant també ens pot remetre a la d´aquell altre vigilant, amb capa i orelles de quiròpter, que perd les nits saltant pels teulats de Gotham City.

Dit això, qui sap si el Passejant es podria convertir en el nou superheroi de la ciutat€ En nits assenyalades, podria deixar de ser una ombra estàtica i convertir-se en un ser viu (igual que ho deuen fer tots els joguets del museu). Seria l´investigador perfecte per resoldre casos onírics, patafísics o surreals.

Com que la majoria d´herois pulp tenen un ajudant, el Passejant també hauria de tenir el seu. Un tipus més formal que ell, molt més tocat i posat, i així tindríem un tàndem ben contrastat.

Si em demanessin el parer, jo apostaria per l´home guarnit amb barret fort i que branda un paraigua, que decora la façana de la botiga d´en Norbert Font. La parella podria formar un duet imbatible i, n´estic convençut, ens desxifraria tots els misteris que ens perdem a les nits assotades per la tramuntana, mentre dormim ben acotxats i ronquem amb placidesa.