El litoral gironi ha sigut protagonista destacat com a escenari d'una diversitat de fets, principals titulars de les cròniques. Aquesta costa un dia donava acolliment a pobles civilitzadors que venien a viure-hi i unes ruïnes glorioses ens ho van explicant calmosament; una altra mena d'aventurers veníen només per saquejar, i les torres de guaita encara vigilen aquella memòria; la construcció del turisme va esgarrapar-hi un altre saqueig, a les belleses naturals. El litoral gironí és generós, sofert i acollidor. I entre els molts interessos que han usat o abusat d'aquesta geografia també hi ha la preocupació militar. Quan hi havia l'obssessió de preparar la defensa davant d'un enemic, el que fos, aquest litoral s'havia d'armar fins a les dents i al municipi de l'Escala, per tenir una llarga façana marítima, li va tocar aportar-hi terrenys, destinats a construccions defensives.

L'expansió i construcció del turisme salvatge no va poder utilitzar ni un pam quadrat d'aquells terrenys de zona militar. Es pot afirmar que la presència d'aquells ocupants va preservar aquesta franja marítima, evitant així possibles atropellaments del negoci del totxo turístic. Parlem d'uns espais molts considerables: explica la guia excursionista que des de la platja de Riells, la Clota, passant per cala Salpaig, Roc de les Palomes, les Penyes i cala de l'illa Mateua es camina una distància de 3.400 metres.

Els successius ajuntaments de l'Escala -retirat ja l'aparell militar- han tingut la preocupació de recuperar aquell gran espai natural que podria ser un parc molt singular, de referència. Des d'aquest propòsit sovint es poden llegir notícies de l'Escala que parlen d'aquells antics terrenys militars, la seva actual propietat, l'anar i venir de gestions sobre el sòl urbanitzable, possibles projectes, retocs al Pla General i altres tràmits. Des de l'expectació de la ciutadania cal confiar en la gestió municipal, que s'endevina complicada, però que ha d'acabar amb un resultat espectacular.

A l'hora de l'esperada reconversió volem posar atenció en una franja concreta, l'espai estret i humil comparat amb les immensitats d'un conjunt de 364.000 metres quadrats: pensem en els camins de ronda.

Ara és temps de lluna plena per aquesta realitat esplèndida dels camins de ronda de la Costa Brava. Estimats des de sempre, la dedicació als camins de ronda és una eina de cohesió social, com un objectiu de treball gratificant i com a joia de la corona d'una oferta de bellsa natural d'alta proximitat, entre Blanes i Portbou. I enguany s'ha iniciat una especial estimació envers els camins de ronda: a proposta dels Amics de la Unesco de Girona, i amb el lideratge de la Diputació de Girona, s'està preparant la candidatura «Camins de ronda de la Costa Brava» perquè siguin declarats «Paisatge Cultural» per l'autoritat de la Unesco. S'han adherit a la proposta els 22 ajuntaments que tenen camins de ronda al seu terme. Ara es tracta de la fervorosa vigília de fer endreça cadascú a casa seva, esperant dies de plena satisfacció. Desitgem que l'Escala pugui accelerar tràmits i gestions per convidar-nos aviat al camí de ronda de la Clota. Mentrestant podríem posar-hi el vers d'esperança de Montserrat Vayreda: «La remor de la mar es fa petita com la del pols que sento compassat; la pau és infinita perquè l'hora del somni ens ha arribat».