Més enllà de fer promeses, de marcar objectius i d'adquirir compromisos per a aquest any que acabem d'encetar jo, si em permeten, em limitaré a plantejar tres tendències d'allò que pot acabar essent el 2017. La primera, es que l'espectacle de la política promet moments encara més hilarants per no dir ridículs, ja que cada vegada ens endinsem en més carrerons sense sortida, en més frivolitat i en més personalismes i allò que menys importa són les necessitats i les mancances reals de la gent. La decadència de la política es per si mateixa tota una tendència.
La segona tendència és, per dir-ho d'alguna manera, més filosòfica, i és que la societat va apujant el nivell d'intolerància vers tot allò que fins ara han estat excessos. La sensibilitat social cap allò que ja no es pot justificar o que no té raó de ser és major. Algunes grans organitzacions instal·lades a la seva comoditat poden veure perillar el seu món de beneficis il·limitats, i alguns governs la seva poltrona. I no ens hauríem d'esgarrifar veient com cauen marques que per a molts han estat una icona.
I la tercera tendència, encara que de ben segur, n'hi ha moltes més, la podríem anomenar la dels canals paral·lels. El ciutadà comença a espavilar-se generant sistemes propis de finançament, de consum, de mobilitat, d'oci,..., fins al punt que l'economia alternativa comença a tenir un paper destacat en la societat.
Dit en unes altres paraules i de manera molt resumida: s'acaba la paciència i ens comencem a espavilar i això que sembla tan fàcil dir-ho pot ser la decadència d'allò que hem conegut fins ara i l'inici de nous canvis que ves a saber on ens duran. Essent optimistes, però, segur que no ens aniria tan malament canviar moltes de les coses que han perdut la mesura i obrir la porta a nous aires i a noves formes més properes al ciutadà. Benvingut 2017.
