Al meu blog es va encetar una petita polèmica sobre la conveniència d'anomenar «pell» a la pela de la patata (jo, en un article sobre aquest tubercle, hi feia servir les dues paraules). És cert que el terme corrent és pela, i per això, a Catalunya, a Mallorca o a València, pelem les patates (o creïlles), els llevem la pela. El mateix ho podem aplicar a una fruita i, fins i tot, a algun verdura: els espàrrecs, per exemple, també es pelen. En aquesta mateixa secció -perdoneu, de nou, l'autocita- hi vàrem escriure un article sobre «la pell del peix», en què reivindicava la pràctica tradicional (recuperada, sortosament, per alguns cuiners); de no treure l'exquisida pell dels peixos (com el llenguado o palaia). Quan entrevistava els pescadors de Llançà em deien, categòricament, que els francesos no sabien menjar peix -i no els faltava raó- ja que feien treure la pell del llenguado.
Ara, el diccionari més savi i meravellós dels que es fan i es desfan, l'Alcover-Moll, ens ho permet: de pell en dóna l'accepció «escorça o clovella no gaire dura (d'una planta o d'un fruit)». Però la nostra llengua, en els seus diversos parlars, té altres preciosos sinònims que apliquem a la pell o pela de les taronges, albergínies, festucs o avellanes, i fins i tot animals com el peix, l'aviram, la vedella o el porc (pell de pollastre, el tall que es pela, cotna, pela o «peloia» de patata, etc.) Així tenim clovella («cloveia» o «escloveia» a la meva comarca), corfa (terme valencià procedent de l'àrab), clofolla -i esclofolla-, corfoll, clòfia -i esclòfia- i altres: tot allò que l'espanyol sol solucionar amb el terme «corteza». Atenció, doncs: en català, d'això que els envasos d'aperitius o snacks en diuen «cortezas», n'hem de dir cotnes. La deliciosa cotna, dita també cuiro, a Mallorca; s'aplica a, per exemple, a la cotna de la deliciosa porcella, del porc o de la porcella o del porc rostit a l'estil alemany. A més, tenim escorça o escorxa -de la llimona, per exemple-: un terme viu a la meva comarca, que sovint he utilitzat i que algun corrector no entenia i em canviava per «pell»: però la llengua no és solament «pell» (continguts banals i estil declamatori o espanyol), sinó «fibra», és a dir geni interior. La suposada «crosta nacionalista» d'alguns catalans, que algú vol exterminar, no és res enfront de la «fibra», de la carn, dels músculs i dels canons espanyolistes. Els que gasten, amb la seva prosa contra la llengua catalana i els drets de Catalunya, per exemple Fernando Savater, Vargas Llosa, Perez Reverte, Eduardo Mendoza, Javier Cercas i tota la pesca.
