Cartes

meritxell vidal serrat girona

Màgia i il·lusió es repartien ahir pels carrers de Girona. Els patges reials cantaven i animaven la gent, tant grans com petits, a taral·lejar la reiterada cançó que anima els tres reis mags a portar presents per tothom: «Visca els tres reis, de l´Orient que porten coses a tota la gent...» No tothom, però, va poder gaudir d´un dels moments més especials i únics de l´any, ja que molts comerços romanien oberts durant el transcurs de l´esperada cavalcada. Es podria considerar que el dia 5 de gener és un dia «normal i corrent» i que, consegüentment, la gent ha d´anar a treballar per tal de gua­nyar-se les garrofes. Les coses com són, però és veritat també que es podrien tancar els comerços hores abans de l´horari habitual, ja que justament, aquest dia dubto que la gent vagi al supermercat a 2/4 de 10 de la nit per acabar de comprar el sopar, o a alguna botiga de roba per comprar-se alguna cosa, quan les botigues són obertes la majoria dels dies de l´any! Per tant, tothom hauria de tenir la llibertat o, més ben dit, l´oportunitat de poder viure un dels dies més especials de l´any amb la il·lusió amb la qual la viuen els infants. Recordant que mai s´és massa gran per mirar amb ulls d´infant els moments màgics.

Madrid

Carles Mallart girona

El dia 22 vàrem anar a Madrid amb el TAV, sortida a les 6.45 de Girona, una petita parada de deu minuts a BCN, i arribada directa a Madrid Puerta de Atocha a les 10.15, total 3,5 hores. Jo que havia estudiat durant tres anys a Madrid i d´aixà ja fa diverses dècades, em va venir a la memòria l´altra hora famós tren Costa Brava, que sortia de Girona a les 20 hores provinent de Figueres, i arribava a Madrid passades les deu del matí del dia seguent, total, unes 14 hores i escaig. Com ha canviat tot plegat? Valgui la comparació ara es tarda 4 vegades menys. Recordo el Costa Brava que tenia uns compartiments de 6 lliteres-nínxols que t´hi havies d´encaixar com podies, ja que la separació d´una llitera amb l´altra era molt justa. Certament veure per creure. Girona també ha lluitat molts i molts anys per tenir un vol Girona-Madrid, amb resultats diversos. Amb el TAV realment queda enterrada qualsevol possibilitat viable de recuperar l´esmentat vol que tothom recorda intermitentment. Avui el TAV trenca tots els esquemes, i tambe s´ha carregat el «pont aeri» de BCN-Madrid que era el més rendible del món. A Madrid contràriament al que faig normalment a BCN, ens vàrem moure amb taxi, preus i trajectes d´entre 6 i 8 euros cada ­carrera. M´agrada preguntar als taxistes, gent sàvia, com va tot i generalment estan molt ben informats del pols de l´economia, tots coincidien que la situació ha millorat en els últims dos anys, que les empreses ja noten moviment, un gran auge de les start up i d´això ens salvem, va dir un d´ells, però es coincidència que la recuperació no ha arribat als particulars pel tema de la feina del món del treball, generalment mal pagat i precari, segons ens deien. A diferència de fa uns dos anys, ara ningú ens va preguntar «pel procés de desconnexió català». Que estrany? Fem dues reunions concretes d´una hora cada una i tornem cap a l´estacio Puerta de Atocha, intentem canviar els bitllets de retorn a Girona i «imposible, todos los trenes estan completos» ens diu un noi del mostrador ­corresponent. Bé, esperem el nostre a les 14.30, que també ens deien que anava super complet, i oh, sorpresa nostra, la realitat és que a cada vagó hi havia com cinc o sis butaques lliures com a mínim, estimat de més de 100 places lliures per tren. No entenc la política de reserves-circulació de la Renfe. L´estació bullia amb la loteria «ha caido íntegramente en Madrid» exclamaven tots, «en las Acacias», tothom pendent de les pantalles, transistors, i un feix de dècims a les mans. Arribada a Girona 18.30 però aquesta vegada amb parades a Calatayud, Saragossa, Barcelona més de 15 minuts i Girona. Tot plegat fa uns vuit-deu anys era impensable. Estaran d´acord que això dels TAV ens ha canviat la vida per bé.