Quan m'equivoco, m'equivoco i ho admeto. No fa ni una setmana que escrivia aquí que els catalans no són prou valents per revoltar-se contra Espanya, però l'ANC m'ha fet empassar les paraules amb l'acte heroic d'anar a esperar els reis amb fanalets-estelada. Bé, anar-hi personalment seria exagerat fins i tot per tan valerosos soldats d'alliberament, però han instat els nens a fer-ho, que no és poca cosa. Si, com no es cansen de repetir-nos, realment el món ens mira, haurà quedat impressionat de la valentia d'un poble a qui no li tremola la mà a l'hora d'utilitzar els seus fills. Ara s'entén aquella dèria de Jordi Pujol -els viatges a Andorra eren l'altra- perquè els catalans procreéssim com conills. El molt evasor intentava proveir el país de soldats.
L'avantatge dels nens és que són fàcils d'enganyar i no saben dir que no, i si ho diuen s'arregla amb una hòstia a temps. Això ho sap l'ANC, bressol de grans estrategues a més de cau d'homes valents, i igual que avui posa en mans infantils un fanalet independentista, demà col·locarà nens a primera fila per enfrontar-se a la policia, els farà trencar fotos del Rei o els ensenyarà paraules lletges per dir a tants botiflers com poblen aquesta nostrada terra. Els nens són inimputables, això ho saben fins i tot els igualment valents traficants, que els utilitzen per passar droga per les fronteres.
I aprenen de pressa. Al partit de casats contra solters entre Catalunya i Tunísia, el meu fill es va posar a cridar «in-independència» en escoltar altra gent que ho feia. Amb sis anyets. Un el porta a futbol i s'esforça a ensenyar-lo a cridar «fill de puta» amb la tonalitat correcta i al moment oportú, i en lloc d'això se'l troba reclamant independències. A saber d'on ho ha tret, perquè d'aquest tema a casa no n'hem parlat mai. Ni de cap altre, que som una família normal, de les que només miren la televisió i no parlen si no és per demanar el comandament. Deu ser que mirem massa TV3.
