El 2017 ha començat amb moltes il·lusions i incerteses col·lectives. En l´àmbit global, hi ha moltes caixes obertes que en el seu interior mostren la pitjor cara de l´ésser humà. La crisi dels refugiats que fugen de la mort i que, massa sovint, la troben pel camí, és ben lluny de solucionar-se. L´anomenat primer món manté una actitud d´improvisació massa evident. Tampoc pinten bé les coses en la realitat de la cohesió europea. Després del Brexit britànic, aquest 2017 se celebraran eleccions generals en països com Alemanya, França i Hoalnda, que són la clau de moltes coses. També són el pal de paller econòmic d´un sistema que fa aigües per molts costats. Si seguim mirant en l´interior d´aquest planeta que ens acull, ens adonarem que l´amenaça terrorista està condicionant una manera de viure que sembla haver tocat a la seva fi. El darrer atemptat a Istanbul o els que s´han succeït aquests darrers temps a llocs tan propers com París, Niça o Berlín, no fan res més que posar-nos en alerta, amb la por al cos i la mirada perduda buscant a qui li toca resoldre aquest greu problema. Però les incerteses es redoblen a casa nostra. El xoc de trens entre Catalunya i Espanya s´acosta amb dues locomotores enfrontades que no han donat senyals de tenir cap intenció de posar-se d´acord abans de la topada final. La realitat de tot plegat es converteix en un diàleg de sords que fa, de cadascú de nosaltres, ciutadans i ciutadanes, carregats de desitjos i de desconcerts. El Govern català sosté que aquest serà l'any del referèndum d'independència mentre l'Executiu espanyol assegura el contrari. Experts consultats per aquest diari, en un reportatge que publiquem avui, tenen molts dubtes sobre la sortida de l'atzucac català. L'escenari més probable és un nou avançament de les eleccions catalanes, que serien les terceres en cinc anys. De rècord. En aquest context, Carles Puigdemont, que dimarts complirà el seu primer aniversari a la presidència de la Generalitat, ha tornat a repetir que dins d'un any no serà president. En la seva afirmació, hi ha certa ambigüitat perquè sosté que el seu «compromís» és culminar el procés independentista. Un objectiu que no està gens clar. En qualsevol cas, més incerteses i més núvols a l'horitzó d'una política catalana que fa cinc anys que dona voltes al cercle sense trobar un camí de sortida. Mentrestant, els pressupostos penjats i l'acció de govern paralitzada. Sembla que el 2017 ha de ser decisiu, en un sentit o en un altre, però tampoc no és cap novetat. El que no faltaran seran emocions fortes. El dubte és si seran per a bé o per a malament.