Tot i que cal mesurar l´economia per molts índexs, com el benestar social, l´esperança de vida o altres, no hi ha dubte que l´índex més emprat fins ara és el que dona voltes al PIB. El Producte Interior Brut mesura el valor total de béns i serveis generats en un país durant un any. En base a això es calcula el valor de la productivitat d´un país dividint el PIB per les hores treballades (per assalariats i no assalariats). El valor de la productivitat del 2015 dels Estats Units, França i Alemanya és similar, de 55 euros per hora treballada, mentre que el del Regne Unit i Itàlia és d´aproximadament 42 €/h, el de Catalunya de 36 €/h i el d´Espanya de 34 €/h. Això vol dir que els països que ens envolten tenen més capacitat de generació de riquesa que no pas nosaltres, que per a cada hora treballada generen més valor afegit.
La productivitat d´un treball pot ser d´11 €/h pel cas d´un treball de neteja o de molts cambrers, de 21 a 25 €/h pel cas d´un operari de construcció o mecànic, i de 100 o 200 euros per hora en altres activitats més sofisticades o industrials. Aquí cal precisar que el PIB és brut, que inclou l´amortització del capital, cosa que explica que els valors de productivitat més alts siguin els de les indústries més intensives en capital. Tot i així, la comparació entre països pel valor de productivitat és raonable i indica la facilitat d´un país per crear riquesa.
La productivitat d´Europa va canviar de forma notable després de la segona guerra mundial. En aquell moment la productivitat alemanya era només la meitat de la nord-americana. Aquell retard venia de lluny, des del segle XIX, i s´explica per una demora educativa, car la població americana era petita en aquell segle i estava completament alfabetitzada. Quan Europa havia resolt l´alfabetització, EUA ja estava en l´etapa següent amb l´ensenyament secundari massiu i la universitat. Europa va superar aquest retard durant els trenta gloriosos anys que van del 1945 al 1975. En aquesta comparació de la productivitat entre països Gran Bretanya pateix també insuficiència en el seu sistema formatiu, mentre que Itàlia no va poder resoldre el problema fins al 1990 per un deute interminable que no li deixava recursos per a ensenyament. Espanya va haver d´esperar a l´arribada de la democràcia perquè l´ensenyament assolís els nivells necessaris i per afavorir la productivitat que va empènyer l´economia correctament. Fins que la vinguda de la bombolla immobiliària als anys 2000, i la globalització, la va aturar. Amb la crisi algunes productivitats es van recuperar, l´espanyola sobretot, però va quedar una ferida greu en la societat en forma de gent sense treballar. Si a Alemanya hi ha un 49% de gent que treballa sobre el total de la població, a França és del 42%, a Espanya del 39% i a Catalunya del 42%. A finals de 2017 la xifra d´ocupació catalana serà millor que la francesa, però haurem de treballar moltes més hores que ells per atrapar la riquesa, degut a la seva productivitat.
Aquesta comparació entre població ocupada en funció de la productivitat entre països permet treure conclusions que ens poden servir cara al futur. Per què, amb un nivell de productivitat semblant de 55 €/t, Alemanya ha passat de tenir una ocupació del 44% el 2005 al 49% a l´any 2015 mentre que França només va passar del 42% el 2005 al 42% el 2015? La raó s´explica perquè França basa la seva productivitat en unes poques grans empreses com Airbus, deixant de banda les pimes que no arriben a poder sobreviure amb valors laborals no concordants amb la capacitat de treball dels seus operaris. Dit d´una altra manera, l´elevadíssima productivitat de les grans empreses contamina les pimes, ofegant-les. Per contra, a Alemanya la productivitat es troba estesa a totes les capes de l´economia empresarial. Si rasquem una mica més trobarem que la diferència entre ambdós països es troba en l´excel·lència en la formació professional i en la capacitat d´adaptació dels treballadors per a noves feines.
Responent a la pregunta de si tenim la productivitat que ens toca, cal concloure que sí, que tenim una economia excessivament basada en el turisme de baixa qualitat, però és el resultat d´una mala política immobiliària que va afavorir l´entrada massiva de gent sense formació al món laboral i que ara ha de treballar.
Per tant, cal continuar amb la creació de treball encara que sigui a costa de posar més cambrers a curt termini que aporten baixa productivitat, però d´aquí a un any haurem de col·locar una altra marxa a l´economia, afavorint que tots els nous treballadors tinguin estudis de FP i això demana més recursos per a ensenyament: no són els mateixos mitjans per ensenyar llengua que els que es necessiten per ensenyar programació industrial.
El 2017 obrirà una nova etapa en l´exportació catalana fora d´Europa que caldrà aprofitar per generar treball de qualitat, tasca que no es pot fer amb paletes ni amb cambrers, necessitarem joves amb formació àmplia i amb idiomes. No sé quan ho veurem resolt però cal insistir en la baixa formació matemàtica dels alumnes d´ensenyament secundari i a tombar la resistència a cursar estudis de formació professional. Ens cal un canvi d´actitud en la societat per preparar joves ben formats pel futur, actitud que cal reforçar en l´opinió mediàtica i en la informació en les famílies. Mentre que a Alemanya la FP és del 50% (20% dual i 30% reinserció) a Catalunya no arriba al 19%. Molta feina a fer per obtenir una productivitat al nivell que ens tocaria pel que ens sembla que som.
