La conclusió número 11 de la Comissió d´Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya estableix el següent:

«El procés constituent ha d´incorporar des de l´inici la perspectiva de gènere, d´una manera transversal i amb una estratègia dual, amb l´objectiu de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i fer un procés constituent que ho sigui també per a totes les persones».

Recordem breument quin és el contingut de l´anomenada perspectiva, teoria o ideologia de gènere, gender en anglès. Aquesta distingeix en la persona, per una banda, el sexe, d´ordre natural o biològic, i no alterable, excepte per intervenció quirúrgica. I per l´altra, el gènere, que es considera una elaboració social i cultural, com a tal, provisional i variable en funció de les eleccions individuals. En aquesta teoria les identitats masculina i femenina no tenen un fonament en la nostra naturalesa, sinó que són una construcció social que es pot modificar. De fet, els defensors del gender diuen que s´ha de modificar, des de l´educació i la cultura, per tal de destruir el que anomenen «estereotips discriminatoris i contraris a la igualtat».

Aquesta teoria nega la riquesa d´acceptar que la condició sexuada masculina i femenina que tenim per naturalesa no és limita a la biologia, sinó que impregna profundament la manera de pensar, de sentir, d´actuar i reaccionar dels homes i les dones. La teoria de gènere trenca la unitat ontològica de la persona i pretén atorgar a l´individu el poder d´autodeterminar-se per sobre de la realitat del seu propi cos.

A moltes escoles del nostre país s´ensenya als adolescents la possibilitat d´elegir la seva pròpia orientació sexual en una etapa de la seva vida de gran immaduresa, i en la qual no sempre els resulta fàcil reconèixer-se a si mateixos. Això crea a alguns nois i noies molta confusió i inseguretat. A més, la ideologia de gènere, al negar la complementarietat dels sexes masculí i femení, destrueix les bases d´una relació de parella profunda i perdurable. Aleshores, l´amor de parella acaba basant-se únicament en els sentiments i el desig, i sobre això no es pot edificar cap relació perdurable.

Es tracta d´una ideologia que es presenta com la màxima garant dels drets de les dones, però això no és ben cert ja que el que li preocupa sobretot és assolir un igualitarisme entre homes i dones, i no defensar allò més específic de la identitat femenina. Aquesta ideologia tampoc és del tot coherent amb la seva defensa del sexe com a construcció cultural i elecció personal, des del moment que l´homosexualitat es considera un estat fix i irreversible, a diferència de l´heterosexualitat.

Malgrat tot això, la teoria de gènere ha esdevingut el pensament dominant que inspira des de fa més d´una dècada les lleis catalanes i espanyoles. Aquesta ideologia ha aconseguit una mena de consens entre els partits d´esquerra, que l´han adoptat estratègicament com a bandera, davant la dificultat de modificar l´actual sistema econòmic i aconseguir una major justícia social, i la resta de partits que, o ja els hi va bé, o no s´atreveixen a discrepar d´allò establert com a políticament correcte. Tal com afirma Josep Miró i Ardèvol, de forma sorprenent, en aquest punt l´esquerra radical i la dreta liberal coincideixen, els primers perquè creuen que estan fent la revolució, i els segons perquè constaten que és la millor forma de desviar-la.

En tot cas, la teoria de gènere és una concepció molt particular, i molt discutible, del bé, i no té sentit elevar-la a principi constituent i transversal d´un futur nou estat català, tal com apunta la conclusió 11a de la Comissió d´Estudi del Procés Constituent del Parlament. Aquesta imposició és inadmissible en un Estat democràtic i de dret, que no s´ha de decantar per cap ideologia concreta.

Per tots els motius exposats, no cal ser creient per refusar la ideologia de gènere. Però el cert és que aquesta resulta incompatible el magisteri de l´Església catòlica sobre l´antropologia humana, l´amor entre home i dona i la sexualitat de la persona. El posicionament del papa Francesc en aquest tema no pot ser més clar. A l´encíclica Laudato si, en el punt 155, Francesc reivindica una ecologia humana, la necessitat de respectar la nostra pròpia naturalesa i no manipular-la, i que no és sana una actitud que pretengui «esborrar la diferència sexual perquè ja no sap confrontar-s´hi». A l´Exhortació apostòlica Amoris Letitia, num. 56, el papa Francesc afirma: Un altre desafiament sorgeix de diverses formes d´una ideologia, genèricament anomenada «gender», que «nega la diferència i la reciprocitat natural d´home i de dona.» Aquesta ideologia porta a projectes educatius i directrius legislatives que promouen una identitat personal i una intimitat afectiva radicalment desvinculades de la diversitat biològica entre home i dona. És inquietant que algunes ideologies d´aquest tipus, que pretenen respondre a certes aspiracions a vegades comprensibles, procurin imposar-se com un pensament únic que determini fins i tot l´educació dels infants.

El 27 de juliol de 2016 a Cracòvia el papa Francesc va afirmar que el «gender» és una «veritable colonització ideològica, i que: «Avui als nens a l´escola els ensenyen això: que cada un pot elegir el sexe. Per què ensenyen això? Perquè els llibres són de les persones i de les institucions que donen els diners».

Tornant al tema del procés català, els catòlics mantenim una legítima pluralitat d´opcions en relació amb la independència de Catalunya. Des d´e-Cristians compartim plenament el principi d´igualtat efectiva de drets entre homes i dones, i estem en contra de tota discriminació basada en el sexe de la persona. Però no podem acceptar que s´utilitzi aquest principi per justificar la imposició d´una ideologia que crea a la societat i a les persones molts més problemes que els que pretén solucionar.