La setmana passada, Vicenç Fisas, director de l´Escola de Cultura de Pau, va publicar al diari ARA un article titulat Referèndum trampa i suïcidi?, en el qual opina sobre el procés independentista català. L´autor estableix una premissa substancial: «Sóc independentista, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera, i menys fent trampes que, al final, només aconseguiran que no tinguem res, que la independència s´allunyi durant molts anys i que fem un ridícul antològic». I exposa les qüestions que, al seu parer, fonamenten la premissa, alhora que critica els responsables del «full de ruta». Per exemple, el president Puigdemont, quan declara que n´hi hauria prou amb un 50% dels vots més un per donar validesa al referèndum. Mai, afirma Fisas, ni en processos electorals ni en enquestes, no s´ha assolit un 50% del cens, i destaca que l´inici del procés només està avalat per un 48%, i això gràcies a la llei D´Hondt. L´autor conclou que «sense una majoria molt àmplia de la població al darrere no crec que tinguem mai un reconeixement internacional». Per això, creu que les regles del joc explicades pel president són «francament impròpies i tramposes, (...), ja que és una aposta al tot s´hi val, que és una estratègia suïcida». I va més enllà quan denuncia que encara que no s´aconsegueixi la majoria ciutadana, «el procés no s´aturarà o replantejarà. Això ho han decidit uns quants».

Finalment, Fisas assegura que «hi ha molta gent independentista decebuda» per com es porta el procés, «però com que no està ben vist portar la contrària al full de ruta», juguen a l´equívoc i adoben la confusió. I això em sembla tan greu com la precarietat del propi procés.