El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat aquestes festes nadalenques per desvetllar un interrogant que planejava en l'àmbit polític de casa nostra. Segons les seves afirmacions, no serà candidat a les eleccions catalanes d'enguany.
Malgrat diferents declaracions de membres del PDEcat, hi ha nervis a les files dels exconvergents. I més quan les enquestes reflecteixen ja un sorpasso important d'ERC que amb una quarantena d'escons podrà triar company de viatge en la formació del nou govern. Junqueras té via lliure per tal d'incorporar a les seves files molts votants procedents d'altres entorns polítics.
El PDEcat va cometre un greu error en renunciar a les sigles de Convergència. Els anys gloriosos de la federació de CiU ja mai més no es repetiran i els hereus del nacionalisme majoritari durant dècades hauran de conformar-se amb una posició complementària i no central. Amb una mica més d'una vintena de diputats es situarà a uns nivells semblants als de C's, el PSC o Podem. La gran incògnita és saber què passarà amb la seva forta implantació als ajuntaments catalans, on encara els grups municipals són de CiU.
Tot fa pensar que som al davant d'un nou cicle electoral que dominarà ERC, però que no podrà formar govern en solitari. Amb aquest escenari Neus Munté pot ser la millor candidata del PDEcat amb l'objectiu d'intentar salvar els mobles i continuar en el govern. L'actual portaveu és una política seriosa, disciplinada i que d'antuvi no té massa rebuig des d'un punt de vista parlamentari.
El retorn de Mas tancaria massa portes, mentre altres candidats com Josep Rull porta la llosa a sobre d'Oriol Pujol i Santi Vila no té suports portes endins. L'opció de Munté sembla en aquests moments la més assenyada i la que menys ulls de poll trepitjaria.
I no hi ha dubte que al llarg dels propers mesos serà molt important una forta cohesió interna del govern català. Per molt que des de Madrid Sáenz de Santamaria vulgui obrir un diàleg permanent, el xoc de trens sembla garantit. Serà molt difícil veure un PP simpàtic, per molt que Millo s'esforci en ser amable. La via judicial no perdona i en aquests moments les dificultats de Mas, Homs, Rigau, Ortega o Forcadell aixecaran tanta polseguera que no l'eliminarà una determinada carretera o l'inici de l'eix mediterrani. La inhabilitació d'aquests càrrecs públics radicalitzarà encara més unes posicions que segons totes les enquestes no varien des de fa ja molts mesos. El percentatge a favor o en contra de la independència es manté inalterable. Però la gent demana el seu dret a votar, la qual cosa es negarà sistemàticament des del govern central sigui del color que sigui. No és casual l'aparició d'Aznar que des de FAES critica contínuament la vicepresidenta espanyola. Ha renunciat al seu lloc d'honor al partit per poder parlar clar i criticar qualsevol concessió de Madrid a Catalunya. Ja no necessita les subvencions governamentals i vol jugar un paper crític que posa molt nerviosos als dirigents del carrer Gènova.
L'any 2017 ha de ser el del referèndum. Ningú sap com s'articularà ni com es desenvoluparan els esdeveniments. Però el tàndem Junqueras-Munté sembla el més ben posicionat per encarar un futur ple d'incerteses. Caldrà molt de seny i prudència davant un repte molt complicat que Puigdemont vol liderar fins que el tren arribi a l'estació de sortida.
