Aquesta tarda aniré a donar sang i us he de confessar que serà la primera vegada. Sí, és lamentable: no he anat mai a donar sang. Però com que més val tard que mai, m'armaré de valor i em presentaré al Trueta amb un suc de pinya i un entrepà de xoriço si cal, perquè diuen que després de donar sang has de recuperar forces i aquestes coses. Em pregunto per què no he anat mai a donar sang quan no costa gens i és tan necessari i després de descartar les justificacions gratuïtes -tinc la pressió molt baixa, he anat d'aquí cap allà i prou feina tenia a organitzar-me la vida, no m'agraden els hospitals- arribo a una veritat que m'incomoda: per donar sang s'ha de ser generós i per ser generós s'han de tenir uns quants anys.

Quan ets molt jove ets indestructible i immortal i les causes solidàries ja t'interessen, sí, però en el fons en el fons et queden una mica lluny: d'alguna manera saps que són per als altres (però qui són «els altres»?). Després van passant els anys i et vas adonant de les vulnerabilitats, de les teves i de la gent que estimes -i de la gent que no estimes també. De les de tots. De les vulnerabilitats de les persones. I a poc a poc t'adones que aquest «altres» d'alguna manera t'inclou a tu. Se m'acut que fer-se gran és passar de veure't separat dels altres, ells, en grup -jo i els altres-, a captar el nosaltres, que tot de cop entens que és una suma de jos com tu; en definitiva, una mena de sensació de formar part, d'estar tots allà mateix. I passa que allò que sempre has sabut -et podria passar a tu, no ets indestructible ni immortal- tot de cop no només ho saps sinó que ho sents amb tota la intensitat, segurament perquè de coses ja te n'han passat algunes. I llavors és quan ja no penses que tens la pressió molt baixa o que prou feina tens i et venen ganes d'anar-te'n al Trueta a donar sang, perquè has entès que tu ets els altres i els altres són tu, encara que escrit sembli tan estrany.

Falten donants de sang, ens estem quedant sense reserves. D'algun grup només en queda per a un dia. La sang no es pot fabricar, per tant l'única manera d'aconseguir-ne són les donacions. És un moment, no fa mal, és molt segur i pot suposar salvar una vida. En podeu donar si esteu sans, teniu entre divuit i seixanta-cinc anys i peseu més de cinquanta quilos. Les dones podem donar sang fins a tres vegades l'any i els homes, quatre. És una manera fàcil de convertir-se en un superheroi.

Si ja sou grans i us animeu, a www.donarsang.gencat.cat trobareu informació de tots els llocs on en podeu donar. A Girona el centre fix és el Trueta i a més a més durant el mes de gener hi haurà diversos punts de recollida: demà a l'escola Vedruna, divendres a l'ajuntament, la setmana que ve a l'escola Migdia... Espero que ens hi trobem, els que com jo no ho heu fet mai, va, animeu-vos, que segur que no és res i després aneu a fer un entrepà i una canya o una xocolata desfeta amb un croissant, que us ho haureu guanyat!