Fa una dècada, L. va ser assassinada amb salvatgia pel seu xicot, Rutlla amunt de Girona, en un cas més del que s'ha convingut a anomenar violència de gènere. Durant la reconstrucció dels fets, l'assassí va sincerar-se a les televisions estatals carronyaires però cap d'elles va emetre una frase clau que vam saber gràcies a TV Girona, que cobria la notícia per altres raons. Va dir: «Lo había visto tantas veces por la tele que me pareció normal».

Programes que barregen la crònica rosa amb la crònica negra, fluctuant entre allò que és insubstancial i allò que és reprovable, on el criminal apareix com un tipus normal convidant certs tipus d'espectador a sentir-s'hi identificat, amb una descripció minuciosa i morbosa dels fets amb el mateix to de veu amb el que anuncien la nova parella d'una cantant, són detonants per a noves agressions tal com confessava l'exparella de L. També queda anul·lada l'acció preventiva de la justícia, quan en moments d'alteració i només pel fet de tenir presents les conseqüències d'una acció, s'eviten nous delictes. De fet, en aquest tipus de programes mai no hem vist cap reclús.

El paper del legislador és d'extrema importància per acabar amb aquesta xacra. Una dona casada, amb un nadó, només per dir al jutge que ja no estima el seu marit rep com a recompensa l'ús de l'habitatge conjugal sense haver-lo de pagar, una part del sou de la seva exparella i la custòdia de la criatura. Exmarits desesperats, sense recursos i abocats a viure en condicions precàries, han pres decisions fatals.

Aquests dos casos no expliquen tots els que es produeixen però força vides s'haurien pogut salvar si s'hagués actuat amb determinació contra les causes. Fa una dècada de la mort de L. però es continuen emetent aquells programes amb el mateix format. Grups feministes pretenen posar fi a la violència encenent espelmes, fent proclames amb un llenguatge enrevessat o disparant contra tot el sexe masculí, sovint armades amb una falsa superioritat moral i concentrades en foteses prescindibles, com ara el micromasclisme (que és fixar-se si el cambrer serveix la cervesa a l'home o a la dona) o la persecució d'unes artistes que en un cartell no calçaven patins.

Cal actuar amb fermesa per presentar una alternativa al legislador que sigui vàlida per a les dues parts i cal ser perseverants per canviar el tractament informatiu d'aquests successos, com també cal tenir el cap lliure d'ideologies beneites per atacar de cara totes les causes. És una feina de tots i totes.