Vagi per endavant que sóc de la generació de l'antifranquisme i, per tant, profundament europeista. En aquella època pensàvem molts que la civilització s'acabava al sud dels Pirineus i maldàvem per assemblar-nos a països il·lustrats del nord.
Aquests dies a Grècia hi ha una onada de fred impressionant i està afectant als camps de refugiats a les illes de Lesbos i Quios. Es calcula que hi ha almenys 15.000 persones encallades a les illes gregues. S'està arribant a 20 graus sota zero. Sembla que els únics mitjans per escalfar-se són els que posen els ajuntaments. El castigat govern grec no pot fer més.
El més fort han estat dels declaracions de la portaveu comunitària d'Immigració, Natasha Bertaud dient que la «situació és insostenible» i que «assegurar unes condicions de recepció adequades a Grècia és una responsabilitat de les autoritats», sí però no us equivoqueu no està dient de les autoritats comunitàries, sinó que el culpable és el govern grec.
Martin Schulz, el que va ser en el seu moment el candidat dels partits socialistes europeus i que a canvi de posar a Juncker de cap de la UE va aconseguir la Presidència del Parlament Europeu, ara ha plegat per tornar a la vida política alemanya. O sigui es presenta com a alternativa a la dreta, a l'hora de la veritat vota a la dreta a canvi d'un càrrec i poc després no li sembla que ha tingut poca vergonya que abandona els seus votants europeus i se'n torna a la política alemanya. Quina barra, quina gran barra!
De Jean Claude Juncker, el President de la UE, ja sabíem que no en podíem esperar res, ja que va ser el munyidor d'un dels fraus fiscals més grans a la UE. Qui, per molt moderat que sigui, com és el meu cas, pot confiar en aquesta gent?
Els europeistes de 1949 són conscients que si no hi ha democràcia, les institucions europees «tendiran a usurpar les funcions del govern i al seu lloc hi establiran una tecnocràcia sense control». Els inspiradors d'Europa tenien més raó que un sant. L'any 1964 imaginen el que passa ara: «L'individu queda desarmat i sense defenses davant la dominació de la tècnica, la dictadura dels monopolis, l'anonimat de la burocràcia i els excessos de la publicitat i la propaganda.»
El pitjor malson dels europeistes s'està fent realitat davant dels nostres nassos. Algú sense entranyes i extremadament cínic pot pensar: són sirians, queden lluny. No, burro, si el que estigués passant fred fos jo o tu, lector del Diari de Girona, a ells els importaria igualment un rave. No farien res de res. Per què els hem de pagar un sou?
