Catalunya és un país petit. Culleres, això ningú ho ha dit mai! És que és tan petit que sovint presenta símptomes de raquitisme. Només així s'explica que el millor comunicador radiofònic de Catalunya es dediqui a escriure un bitllet diari a la premsa i a fer entrevistes televisives per al portal del mateix diari (una tasca molt rellevant però allunyada del seu virtuosisme). Em refereixo a l'Antoni Bassas, que la setmana passada vam poder tornar a escoltar, per un sol dia, a través de SER Catalunya entrevistant Carles Puigdemont i Ada Colau, acompanyat d'una bèstia mitològica de les ones com és Iñaki Gabilondo i de la Gemma Nierga, que actualment lidera els matins de la ràdio espanyola. Dijous de la setmana passada, l'Antoni Bassas es va tornar a penjar l'històric micròfon autònom (un sense fils) que tant temps va carregar per fer, a la mateixa SER i després a Catalunya Ràdio, les transmissions del Barça amb el seu mentor, Joaquim Maria Puyal. Amb el micròfon a la mà es va situar a la porta de Ràdio Barcelona al carrer Casp i va fer una impressionant exhibició de capacitat narrativa i de creació d'atmosfera radiofònica que va deixar bocabadats aquells joves que no el recordaven a la ràdio. Com si mai hagués deixat el micro o el micro no l'hagués deixat mai a ell. Bassas té tot el que ara mateix ens ofereixen alguns bons comunicadors que podem escoltar a Catalunya, però a més a més de la posada en escena fresca i capaç de captar l'atenció, té l'enyorada i necessària profunditat i capacitat de fer entendre el món amb sentit comú que, tal com estan les coses, ha esdevingut una preuada virtut. I no és una profunditat impostada, sinó la que atresora un periodista sòlid durant la seva carrera i que sol explotar durant la seva maduresa.

Desconec si Antoni Bassas ha tingut ofertes per tornar-se a posar davant d'un micròfon. Però alguna cosa no funciona quan un país es pot permetre la frivolitat de tenir el millor comunicador radiofònic -en la seva plenitud- escrivint en un diari, per molt que sigui un projecte amb gran implicació personal. Hi ha gent que neix virtuosa i tenir-la separada del seu art és un crim.