Amb Federico Trillo desapareix de l'escena pública l'últim dels conjurats que fa gairebé tres dècades van convèncer a Manuel Fraga que el seu home era Aznar. A Trillo, que deixa l'Ambaixada d'Espanya a Londres, l'han engolit les turbulències d'un avió Yak-42 que, com el carter, va trucar a la seva porta dues vegades. I aquesta ha estat la definitiva.

Encara que els seus devots sostinguin aquesta opinió, no va ser Aznar el fundador de l'actual PP. Aquest paper li correspon a Fraga, que primer va crear Reforma Democràtica i després va fundar Aliança Popular per refundar finalment el seu partit amb el nom que ara té. Aznar ni tan sols figurava entre els seus favorits per succeir-lo. Potser això expliqui la importància que per al partit conservador i la recent història del país va tenir la reunió mantinguda el 26 d'agost de 1989 a Perbes, el lloc d'estiueig de Fraga. Hi van anar els membres de l'anomenat «clan dels secretaris» que formaven el secretari general Francisco Álvarez Cascos i els seus tres adjunts Juan José Lucas, Rodrigo Rato i Federico Trillo. Gairebé tots ells donaven suport a la candidatura del llavors president de Castella i Lleó, José María Aznar, que no era exactament el preferit del fundador. Tant era així que, per a sorpresa dels seus interlocutors, Fraga va respondre a la seva proposta amb una altra: «I què em diuen vostès d'Isabel Tocino?». Els interpel·lats van admetre que la llavors presidenta de l'Associació de Dones Conservadores tenia «qualitats», en efecte; però «ara per ara no té el cap que té José María». «Però té cames!», va insistir el senyor Manuel en un inesperat arravatament de frivolitat. «Té cames i ja em diran vostès per a què m'ha servit a mi el cap que jo tinc».

A despit de la inferior qualitat estètica de les seves extremitats inferiors, Aznar va ser finalment el designat per Fraga gràcies a la insistència del clan apparatchik que aquell estiu del 89 va fer pinya a favor seu a Perbes. Ingrata com sol ser la política, tots ells han anat desapareixent de l'escena en una mena de versió abreujada dels Deu negrets d'Agatha Christie.

Rodrigo Rato, el que va ser poderós ministre del minimiracle econòmic espanyol, té ara tractes no desitjats amb la Justícia i amb Hisenda a propòsit dels seus negocis particulars. Álvarez Cascos va abandonar el PP fa cinc anys per fundar una altra formació política, després d'un llarg serial de desacords amb la direcció del partit comandat per Rajoy. I finalment, Trillo ha caigut víctima d'un tràgic episodi aeri que el persegueix des dels temps en què donava visques a Hondures davant d'una companyia de l'Exèrcit d'El Salvador, en la seva època de ministre de Defensa.

Trillo, a la manera dels últims de Filipines, seguia en actiu a Londres, sense advertir que la guerra ja havia acabat per als soldats del clan de Perbes que tan decisiu paper van complir en l'ascensió d'Aznar al poder. Ara li han donat passaport al seu partit amb la discreció una mica cruel que Rajoy sol utilitzar en les tasques de desenrunament. Manda huevos, diria potser l'afectat pel tràngol.

Potser és una mica exagerat pensar que tot això obeeix a un pla de Rajoy per desfer-se de la vella guàrdia que va impulsar Aznar sense que sembli que ha estat ell. Però el cas és que tots els de la seva generació se li van esvaint.