La setmana que ve se celebrarà a Madrid una nova edició de Fitur, la Fira Internacional de Turisme que, un any més, reunirà a desenes de milers de professionals del sector durant els dies reservats a ells i a unes altres desenes de milers de visitants particulars de la ciutat i els seus voltants que acudeixen durant el cap de setmana a tafanejar i, en alguns casos, a veure què els donen en els estands de les comunitats autònomes i ajuntaments més generosos en el repartiment d'objectes de marxandatge, alguns d'ells pagats amb fons europeus, la qual cosa provoca perplexitat.

Un any més em toca anar a la fira per motius professionals i dedicar un parell de dies a fer relacions amb vells i joves coneguts que hem de complir aquest ritu i acudir a actes organitzats pels qui desitgen fer promoció de les seves destinacions o empreses. Cal dir que per sort cada any són menys els dinars, còctels i sopars. I en això no només ha influït la crisi, des de 2008, sinó també la decadència de les fires turístiques com a espais de negociació comercial que havien estat abans d'Internet. Tot i així els professionals anem de fira en fira, si més no a aquelles que ens interessen. Els organitzadors, per la seva banda i potser per neutralitzar la decadència de les fires com a eines de màrqueting, combinen des de fa uns anys la fira en sentit convencional amb un cada vegada més abundant programa de continguts formatius i associatius, com ara el que esmento més endavant.

Hi ha cites obligades o gairebé, com són, a més de Fitur, la World Travel Market a Londres i la ITB a Berlín. I en el subsector del turisme de reunions la IBTM World a Barcelona i la IMEX a Frankfurt. Aquestes cinc són les reunions firals turístiques més rellevants a Europa i per a aquell lector que no estigui familiaritzat amb el turisme -cosa poc probable en aquestes terres- mentre que IBTM World i IMEX reuneixen proveïdors, intermediaris i compradors corporatius dins del turisme d'esdeveniments i dels viatges anomenats MICE, les tres primeres són generalistes, encara que amb una subtil diferència: la londinenca WTM és solament per a professionals mentre que la madrilenya Fitur i la berlinesa ITB són fires mixtes, o sigui amb dies reservats a visitants professionals i dies oberts al públic en general o consumidor potencial final.

Com ja he esmentat, encara que aquestes no són les úniques grans fires importants que s'organitzen a Europa sí són les més rellevants. I tant ho són que en els últims anys els organitzadors de la ITB, de la IBTM World i de la IMEX han estès les seves marques a altres continents, segmentant geogràficament i amb una estratègia de creixement de desenvolupament de mercat. Aquestes estratègies s'orienten a generar més ingressos per als organitzadors, el negoci dels quals és llogar metres quadrats de superfície i prestar tot tipus de serveis i equipament per als que en necessitin. És veritat que aquestes fires «sucursal» faciliten la participació d'expositors amb interessos limitats a l'àmbit regional entès a nivell del seu continent i amb escàs pressupost anual per a promoció en fires, però d'altra banda la proliferació d'aquests esdeveniments firals deslocalitzats de la seu original obliga als expositors amb interessos globals a acudir a totes -si tenen pressupost- o a ser selectius en altres casos.

Dit això, a la Fitur d'enguany hi haurà un acte la transcendència del qual és difícil conèixer a priori, però en el qual s'han posat moltes esperances. És la presentació i posada en marxa de l'Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament. Un «any» que va ser designat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en el seu 70è període de sessions i que s'emmarca en el context de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible l'abast del qual es pretén que sigui universal. Hi ha el desig manifest que la celebració contribueixi a impulsar un canvi en les polítiques, les pràctiques empresarials i els comportaments dels consumidors per assolir un turisme més sostenible.

D'aquest «any» espero poder aportar més dades més endavant a les pàgines del Diari. De moment puc avançar que es vol aprofitar el rol del turisme en cinc aspectes considerats prioritaris i molt ambiciosos: creixement econòmic inclusiu i sostenible; inclusió social, ocupació i reducció de la pobresa; ús eficient dels recursos, protecció del medi ambient i canvi climàtic; valors culturals, diversitat i patrimoni; i, per últim, enteniment mutu, pau i seguretat. Esperem que l'any no quedi en bones intencions i bones paraules en l'acte de presentació i que encara que sigui mínimament es produeixi l'efecte papallona.