Tres dies després d'escriure que la Generalitat i TV3 van convertir el Barça en l'equip de tots els catalans fins a monopolitzar el club blaugrana tot l'esport d'elit del país, el Govern català m'ha donat la raó. Em refereixo a l'última campanya de promoció turística: «Si sents el Barça, sents Catalunya». Suposo que ho deuen dir per Rodríguez Ibarra, Fernández Vara o José Bono, reconeguts seguidors del Barça. O per l'absència de Piqué, Busquets i Jordi Alba en l'últim partit de la selecció catalana. O per l'exdirectiu blaugrana Alejandro Echevarría, destacat membre de la Fundación Francisco Franco. Les posteriors disculpes de la Generalitat no serveixen. Cert que tothom es pot equivocar, però quan la norma és discriminar sempre la resta de clubs catalans, en especial l'Espanyol, que és la segona entitat futbolística del país, però també el Girona i tants d'altres, no hi ha disculpa que valgui. Està fet a conciència. És un dogma. Hi ha massa precedents. «Catalunya és el Barça» deien dos nens en uns dibuixos animats promoguts fa una desena d'anys per Acció Social i Ciutadania. O en un exercici de segon d'ESO en el qual es presentava el nen culer com a intel·ligent i el perico com a babau. És el pensament únic instal·lat a Catalunya des de fa anys. Si no comparteixes la doctrina imposada en el catecisme del bon català, quedes estigmatitzat, fora de circulació i sense dret a res a la Catalunya oficial.

M'alegro que enfront del sectarisme, la directiva de l'Espanyol hagi respost amb ironia i bon humor. Això sí que és símptoma d'intel·ligència.