Aquests dies assistim a un nou episodi de preus d'electricitat descontrolats. El darrer havia tingut lloc el mes de desembre de 2013 quan les companyies elèctriques van aprofitar un període de poc vent i poca pluja per intervenir en el mercat per fer apujar els preus de forma exagerada. Els fets es repeteixen aquests dies, amb poc vent, sense pluja des de fa més d'un mes i amb cinc centrals nuclears aturades a França que traslladen el seu problema als mercats veïns. Coses de mercats, diuen els elèctrics. De mercats dissenyats per ser manegats, diem nosaltres. Com pot ser que Espanya que té un excés de producció elèctrica (107.000 MW) molt per sobre del seu consum no tingui pressions de preus sempre avall? Si el consum màxim és aquests dies de 39.000 MW, com es pot pensar que un intercanvi de 3.100 MW amb França tingui com a conseqüència que el preu del mercat espanyol sigui el mateix de França? Quan el país veí té tot el parc nuclear en marxa, amb preus molt baixos per sota de 30 ?/MWh el mercat espanyol no iguala pas el preu veí, cosa que mostra que es fa servir l'augment del mercat francès com a excusa per augmentar l'espanyol.

El problema és el d'un disseny de mercat elèctric fet per ser manegat per les companyies elèctriques. El mercat funciona de forma marginalista, que vol dir que l'últim preu que casa l'oferta amb la demanda és el que agafa tothom que ha participat en la subhasta. Això fa que les tecnologies que tenen avui un cost baix es beneficiïn de preus alts per centrals que tenen costos elevats per culpa del preu del gas, del carbó o, com en aquest cas, per la connexió amb França. Però el fet és que la connexió amb França no introdueix un preu més alt, perquè França ara no ven a Espanya, només compra. Per tant el preu de mercat francès no casa amb el del mercat espanyol, només augmenta la demanda espanyola. Des de fa anys ens estem queixant del mal funcionament d'un mercat elèctric que només beneficia les empreses elèctriques, proporcionant-los beneficis fora del que és assenyat. El mercat elèctric (el Pool) hauria de tenir l'energia nuclear i la hidràulica fora del seu àmbit i deixar només el mercat per a la resta de tecnologies. Així ens podríem beneficiar dels baixos costos de la generació nuclear fins que les centrals tanquin. Llavors, per què qui té el control del sistema no ho fa? Hem dit en altres ocasions: perquè els polítics estan segrestats per les elèctriques, allò de les portes giratòries... però encara hi ha més; és un sentit de la política i del model de país que es té des de Madrid.

El 14 d'octubre passat es va fer públic un informe de la secretaria d'energia sobre la proposició de llei de foment de l'autoconsum elèctric presentada al congrés per Ciutadans. I quins són els arguments que dóna la secretaria? Doncs que l'autoconsum significa una menor recaptació del sistema elèctric, que un autoconsum del 2% del total significaria que hi haurien 220 milions d'euros que no es negociarien en el Pool i del qual es perdrien 74 milions en impostos. Continua dient que un 2% d'autoconsum tindria com a efecte la baixada de 1?/MWh en el preu del Pool (per més competència, se suposa), que encara suposaria uns altres 74 milions de menor recaptació en impostos. Afegeix dient que la pèrdua de recaptació per peatges (8.400 milions) seria de 50 milions, dels quals 14 milions serien en forma de menys impostos. Per tot plegat la secretaria estima que es deixarien de recaptar 235 milions en impostos. Obvia qualsevol benefici sobre la no importació de combustible a Espanya, ni la millora en les pèrdues de transport elèctric, ni la millora en generació de CO2 i, naturalment, en la millora de l'activitat econòmica per impuls de la inversió i en la capacitat adquisitiva de les persones o empreses que fessin l'estalvi.

El que és greu d'aquest exemple és la idea que es té del govern de Madrid de l'economia i del model de futur del país. El relat diu: no feu estalvi perquè us necessito munyir. És just el contrari del que fan governs veïns, esforçar-se perquè tothom tingui més poder adquisitiu, per tenir millors costos que tinguin com a conseqüència menys importacions i més exportacions. És tan bèstia l'argument del secretari d'Energia que se li veu el llautó defensant els interessos de les companyies elèctriques.

El model de l'elit espanyola està al servei de certes grans empreses i no li fa res trepitjar als consumidors i a les pimes si és per garantir els interessos d'aquelles empreses. Qualsevol govern hauria de tenir com a objectiu possibilitar el benestar de la gent que governa, la creació de riquesa i de treball i propiciar una economia competitiva amb el món exterior. Això es fa promocionant l'estalvi i la millora de la productivitat, la industrialització continuada. Doncs no, això es veu que no entra en els plans de la direcció econòmica de Madrid.

Per tot plegat, el principal greuge que té Catalunya formant part d'Espanya és aquest concepte d'estat que atropella. És pitjor aquest model que no pas el dèficit fiscal de 16.000 milions, més l'elèctric de 1.000 milions, més el suport de les pensions, més els peatges de les carreteres. El pitjor és haver de lluitar en la globalització amb les mans lligades a l'esquena, amb un govern que ens va a la contra i ens fa la traveta a cada minut.