Idoia Mendia, líder del PS d'Euskadi, opina que el nou secretari general del PSOE ha d'entendre i assumir que és el partit més semblant a Espanya per la seva diversitat i pluralitat.

El PSOE era així fa deu anys. En aquest temps, però, han canviat moltes coses i l'Espanya representada al PSOE sembla mig soterrada per moviments i actituds que la farien anacrònica. No sabem si és pols que s'hi ha anat posant al damunt i que una ventada pot esvair, o ha provocat canvis prou substantius i diferenciadors com per necessitar una bona posada al dia si vol continuar assemblant-s'hi. Tampoc està clar que el PSOE no visqui un procés d'homogeneïtzació del qual Susana Díaz seria el millor exponent. Com a primers dels anys 2000 ho fou José Bono.

El missatge de Mendia vol establir que Díaz sols pot ser secretària general si entén i assumeix el respecte a la capacitat i autoritat del PSC, PSE i PSOE de Balears i València, per exemple, per definir i articular polítiques pròpies per a les seves comunitats i impulsar un Estat respectuós amb la identitat de les parts i basat en els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. O sigui, impulsar la modernització de l'Estat i la reforma federal de la Constitució superant els tics nacionalistes espanyols que adornen les Federacions meridionals.

Sembla difícil. Els principals sotracs electorals els han patit les federacions més urbanes i de comunitats més desenvolupades i culturalment diferenciades. Han patit el desgast de ser partit de govern en èpoques de crisi econòmica i política. Els moviments populistes, identitaris o radicals, han semblat opcions més adequades en temps de devaluació professional, social i salarial que la integrada socialdemocràcia i s'han emportat el jovent sense horitzons clars i les classes mitjanes preses per l'enuig i la incertesa. El PSOE meridional està assentat al poder regional, ha teixit clienteles i sols temen que la dreta els derroti esgrimint el nacionalisme espanyol. Tenen prou força per imposar-se al PSOE i tot augura que l'aliança que teixeixin serà amb sectors molt institucionals i, en cap cas, per transformar gaires coses, sinó conservar el que tenen, tancar files i esperar que escampi la tempesta. Un projecte de qui dies passa, anys empeny.