L esquinçament sovintejat d'imatges del rei i algunes reaccions suscitades pel seu discurs de Nadal confirmen l'escassa capacitat que el monarca ha demostrat per interpretar amb intel·ligència la realitat catalana i per construir-hi complicitats, tot i la seva experiència, evidentment massa superficial, com a príncep de Girona, que no sembla haver sabut aprofitar adequadament per conèixer millor Catalunya, més enllà dels acrítics cercles tradicionals que envolten aquesta mena de personalitats i que solen abstenir-se de transmetre'ls les dimensions complexes dels reptes que haurien d'entomar. I no podem obviar que, des de la Guerra de Successió, els catalans han valorat en general des de la malfiança i amb antipatia la dinastia borbònica. Que els qui cremen o estripen fotografies del rei siguin perseguits judicialment demostra la impotència i l'autoritarisme d'un sistema institucional que no entén que avui no hi ha cap més autoritat real que la que s'aconsegueix no pas per la pertinença a una nissaga, sinó per l'exercici de la democràcia, per la dignitat i la coherència d'una trajectòria i per la implicació en actes rellevants de caràcter singular que adquireixen una força simbòlica, perquè visualitzen sentiments àmpliament compartits. Com s'ha denunciat des d'algunes formacions polítiques, el rei actua massa vegades com si ho fos només d'alguns, i la seva inhibició de la funció mediadora que hauria d'haver exercit en les tensions entre Catalunya i Espanya ha incidit en la percepció pública d'un monarca rígid, fred, autocomplaent, poc empàtic i arrenglerat amb posicions conservadores i gens properes a les generacions emergents. Des de Catalunya no s'ha aprovat el silenci del rei quan el president Montilla parlava de «desafecció» i el govern espanyol practicava un immobilisme imprudent. Per acabar-ho d'adobar, la identificació d'un rei amb uniforme amb les forces armades, el distancia d'una forma encara més notòria i irreversible de la societat civil. El pacte tàcit de reconeixement mutu que el rei precedent va establir amb l'aleshores president Pujol i que es va fer palès, per exemple, amb la participació del rei a la commemoració del Mil·lenari de Catalunya, ha quedat clarament enrere i no s'ha renovat entre els actuals dirigents catalans i el nou monarca. Catalunya té dret a decidir lliurement la vinculació que vol tenir amb Espanya. I els espanyols tenen dret a triar entre Monarquia i República.
L'ideal republicà que es va expressar amb entusiasme i passió als anys trenta del segle passat, avui, reformulat, es planteja en termes diferents, però cada cop més explícits, sobretot arran del desprestigi i l'abdicació del rei Joan Carles i de la pèrdua de sintonia del rei amb el poble. A Catalunya, a més, fa molt de temps que el republicanisme està ben arrelat i s'ha accentuat aquests darrers anys arran del conflicte per la sentència del Tribunal Constitucional que modificava l'Estatut ratificat prèviament en referèndum. Entre els catalans el rei es va tornant una figura cada cop més llunyana.
