El demògraf Nicholas Eberstadt sostenia no fa gaire temps que els costos associats a l´envelliment de la població estaven darrere d´«aproximadament la meitat del deute públic acumulat pels països de ­l´OCDE en els últims 20 anys».

Ell i Hans Groth, president de l´Associació Demogràfica Mundial, calculaven també que, per cada punt que puja en un país d´aquesta organització la proporció de persones majors de 65 anys, augmenta en 7 punts la proporció entre el deute públic i el producte interior brut.

Aquest creixement ha modificat igualment la imatge macro d´un altre aspecte social molt important. L´economista del Fons Monetari Internacional Ali Alichi ha assenyalat, per exemple, que els ciutadans de més edat estan menys incentivats a l´hora de pagar els deutes que han contret.

Estaríem, doncs, davant d´una dada aparentment prosaica, però que, a parer seu, té repercussions globals, ja que un extrem com aquest podria contribuir a la caiguda de la solvència dels països, amb un descens de la quantiat dels préstecs i amb incompliments en els deutes sobirans.

En conclusió, les implicacions que té la demografia en la política actual són profundes i van molt més enllà d´unes pensions que, per cert, estan amenaçades des de diversos fronts.