Imagino el pànic de la pobra alcaldessa de Girona cada cop que obre un calaix. Sap que el més probable és que hi trobi una nova factura de Joc de trons, signada pel seu antecessor i avui president català. Estic segur que hi ha calaixos que es nega a obrir, per por. O que els fa obrir a especialistes del Tedax mentre ella es parapeta.
- Atenció, cos a terra! Aquí hi ha una factura de 26.000 euros per la cessió de dues sales de l´Auditori!
Al seu lloc, jo no gosaria obrir ni un necesser trobat al lavabo, no fos que l´hi hagués oblidat Puigdemont i en lloc d´un raspall de dents contingui la factura de perruqueria de 300 figurants de Joc de trons, naturalment a càrrec de l´Ajuntament. L´home va sortir tan disparat cap a Barcelona que va oblidar les factures. És comprensible. Si ja abans havia oblidat comunicar als ciutadans tals despeses, no se li pot demanar que deixés els rebuts ordenats. Et truquen per substituir Presidentmàs com a guru, i deixes enrere menudeses com els diners que has fet gastar als gironins. Un té objectius més elevats, com fer-ne gastar als catalans.
Entre despeses i el que es va deixar de cobrar a Joc de trons per utilitzar els carrers, ens acostem ja a 300.000 euros, incloent-hi el sopar final a tot l´equip en hotel de cinc estrelles. I pujant. Perquè sabrem més coses, moltes més, a mesura que es vagin obrint calaixos. Jo, que soc au nocturna, durant l´estada de la productora a Girona quedava meravellat veient els seus treballadors pagar als bars amb uns tiquets que suposo que els establiments devien presentar a l´Ajuntament. Ni diners a les butxaques per sortir de nit necessitaven. Van venir a Girona amb tot inclòs, com qui va a Punta Cana i li posen una polsera vermella al canell.
I a veure qui és el guapo que ho critica, si el dilapidador de tant diner públic és ara el president. Puigdemont va aprendre de pressa la primera regla del polític: quan els diners són de tots, no són de ningú. I avall que fa baixada.
