Si bé la figura de l'alcalde o alcaldessa a casa nostra encara té un poder i unes prerrogatives que no tenen els seus homònims de la majoria de països europeus, no és menys cert que la societat ha canviat i que s'han produït molts canvis que fan que el govern municipal ja no sigui l'epicentre de les ciutats. Les ciutats cada cop tenen més nodes en què l'ajuntament n'és un més. El més important, però no l'únic.
No només han sorgit noves necessitats i noves demandes lligades a la crisi econòmica sinó que s'han produït canvis culturals, tecnològics i socials durant la darrera dècada, que demanden que els governs siguin capaços d'adaptar-se a una nova realitat que no té res a veure amb la dels noranta del segle passat o l'inici d'aquest segle.
I a molts alcaldes els costa adaptar-se a aquesta nova realitat.
Avui en dia, hi ha cinc reptes imprescindibles que ha d'encarar qualsevol govern municipal per estar a l'alçada de les demandes dels ciutadans.
- Apropar l'ajuntament als ciutadans. Molt pocs consistoris han excel·lit a l'hora d'apropar la institució municipal als seus representats. És un problema per a la majoria d'administracions públiques, però els ajuntaments són els qui ho tenen més fàcil i l'àmbit on els ciutadans més ho demanden. És difícil, però no impossible. Per aconseguir-ho cal bàsicament tres coses: marcar-se aquesta proximitat com a un dels objectius de la legislatura, enfocar l'acció de tot el govern vers aquest objectiu i utilitzar tots els recursos municipals -instal·lacions, equipaments, mitjans de comunicació propis, portals tecnològics, etc.- per apropar-se a la gent. Amb determinació i constància, és possible. Amb només imatge i propaganda, és impossible.
- Entendre la participació ciutadana en una societat que ha canviat. La majoria de governs han entès que els ciutadans volen participar en allò que els afecta i han iniciat processos participatius que generalment no han estat exitosos. Molt sovint, aquests fracassos es deuen al fet que els governs centren la participació en allò que interessa el govern -una part dels pressupostos, projectes menors, etc.- i no necessàriament en allò que preocupa els ciutadans. Solen ser processos que no sorgeixen del convenciment i que es realitzen més per complir l'expedient que no pas per empoderar la ciutadania. És important doncs, que la participació estigui plantejada sobretot per aquells temes que preocupen els ciutadans i per tant, que els governs estiguin receptius a que l'opinió dels ciutadans sigui escoltada en aquells temes que els afecten i en els quals hi hagi més demanda de participació.
- Abandonar el sectarisme i intentar sumar complicitats. A vegades, en la política municipal hi ha més sectarisme que en la política nacional. A molts governs els costa entendre que en petites comunitats com són la majoria dels nostres municipis, no té sentit el sectarisme o política de poca volada. És necessari sumar esforços i teixir complicitats per tal que la ciutat funcioni. Hi ha d'haver el necessari contrast de projectes però alhora les complicitats entre les forces polítiques per allò que beneficia al conjunt. I en aquest marc, el sectarisme polític no té cap sentit.
- Potenciar la transparència i la rendició de comptes. El ciutadà, després d'un període de despolitització provocat per la bonança econòmica sostinguda es fixa molt més en la gestió que els governs fan dels recursos públics. I demanda transparència i rendició de comptes sobre l'acció de govern. Que l'administració abandoni la «torre d'ivori» on estava instal·lada i iniciï el contacte directe amb els representats no és una opció, és una obligació dels temps que vivim. No és que els ciutadans valorin els governs que ho fan sinó que penalitzen els que no ho fan. Ho veiem en tots els àmbits, però sobretot en el municipal. Els governs han de ser transparents i clars i rendir comptes del que han fet, però també, de per què ho han fet.
- Ser capaços de traçar un horitzó. Els governs han de gestionar el dia a dia, però alhora també han de ser capaços de traçar un horitzó de futur per a la ciutat que beneficiï tots els ciutadans. Això potser és el que més costa als alcaldes i als governs. Ser capaços d'aixecar la mirada dels problemes quotidians i pensar com ha de ser la ciutat d'aquí a quinze o vint anys i com el govern pot ajudar a aconseguir aquest futur desitjable. Els ciutadans també demanen horitzons col·lectius, que donin sentit a l'acció de govern i que els impliqui com a part que són de la ciutat. Al no ser imminent sembla que no sigui urgent, però justament és urgent perquè sense aquest horitzó de futur, el dia a dia deixa de tenir sentit.
Si ens hi fixem, no són grans novetats. És el que han fet molts alcaldes al llarg del temps, però que avui en dia sembla gairebé disruptiu.
Ens trobem a prop de l'equador dels mandats municipals. Molts governs encara són a temps de repensar-se i acostar-se més als ciutadans. Veurem si s'hi posen.
D'aquí a vint-i-nou mesos, l'examen.
