La Devesa
i els gironins
Lluís Torner i Callicó girona
La nostra Devesa, aquest gran parc que el malaguanyat Narcís-Jordi Aragó, fa ben poc desaparegut, va batejar com a «Paradís Perdut», ho és de veritat perdut; o dit d´una altra manera, és un paradís desaprofitat i, lamentablement, un xic oblidat i fruit de repetides controvèrsies. Molts dels gironins de naixement, que ja tenim una edat, en guardem bons records de la nostra infantesa, de quan els nostres pares, a l´hivern, ens hi portaven, al jardí que hi ha a dins del seu àmbit, a prendre-hi el sol que, en aquell temps, era la calefacció de la gent humil. Els infants jugàvem amb la sorra, en companyia d´un estol de coloms que hi havia, i anàvem a veure els peixos de colors, al bassiol del brollador, entre la blancor dels nenúfars. A les tardes de l´estiu hi tornàvem i mentre els pares seien als sillons que, arrenglerats, hi havia enfront La Rosaleda, nosaltres aprofitàvem per als nostres jocs infantils. Però s´acabà a l´arribada dels recordats «sis-cents» que vingueren a canviar els costums dels dies de lleure familiars.
A partir d´aquí començà la davallada del parc, que tret d´algunes activitats, poques, deixà de ser el lloc de passeig habitual. Fou posteriorment, quan s´hi feren les Fires, el Pavelló Firal i els dos mercats setmanals, així com, fa poc, els Auditoris, que se l´hi retornà un xic la vida; tot i no ser el model que li correspondria.
Amb el decurs del temps, s´han fet plans, projectes, debats, reunions, etc., cercant possibles solucions, sense trobar-ne la ideal. L´Associació de Veïns prou que hi va treballant, per aconseguir de tenir un parc com Déu mana, però mentre els gironins no ens el fem més nostre, fent-ne una major utilització i reclamant-ne les millores, no ens en sortirem.
Fent un símil, la imaginem com aquell que hereta una gran casa, antiga, a l´entorn ciutadà, n´està orgullós i diu que se l´estima, però l´hi troba mancances i defectes, i no fa gaire res per arranjar-los, anant-hi només de tant en tant, mentre la casa es va fent vella, i li comporta maldecaps, despeses i insatisfacció.
Bé, podríem parlar-ne llargament, però l´espai no dona per més. Si ens mou a reflexionar-hi, ja ens donem per satisfets.
Per les clàusules sòl, una mala solució
Josep Torrent Gelmà TOSSA DE MAR
Ara resulta que tots aquells afectats per la clàusula sòl de les hipoteques han d´anar al banc a negociar la quantitat i manera que aquests tornen els diners que els han robat durant anys.
Els bancs faran una oferta al client oferint una quantitat de diners i forma de devolució que a molts els semblarà perfecte, per tal de no haver d´anar al jutjat.
Però no ens enganyem, per recuperar tot el que han robat els bancs durant aquests anys, s´ha de fer per via judicial. El problema és que molts dels afectats, treballs tenen per poder pagar la hipoteca i no poden fer front a les costes judicials que això comporta.
Pocs dels afectats cobrarant tot allò que els bancs han cobrat de més per les clàusules sòl tot i haver-hi una sentència ferma del tribunal europeu.
Govern i bancs, agafadets de les mans... Vivim en un país de pandereta!!!
En la mort d´en Santi Elena Vila
Lídia Angelats Jordà RIPOLL
Ai, Santi! Sap greu la teva mort. Estaves afectat per un mal. Però feies com si res. No vas fer llit. No semblaves malalt. Gaudies de la vida tant com podies. I vas poder molt. Culte, educat, inquiet, lluitador, i també vividor. Mai una paraula més alta que una altra; una virtut.
Eres micòleg (feies llibres de bolets i la seva cuina), corries per la muntanya, fotografiaves, filmaves, els ordinadors per a tu no tenien secrets... tot un mestre. Qui com tu feia les fotografies dels programes amb els músics i la cobla que tocaria em la pròxima ballada de sardanes o concert? Com t´agradaven les sardanes! La seva música; han sigut la teva vida últimament. Les vas aprendre a comptar. Ho feies al teu aire, amb una llibertat grandiosa. Les ballaves sempre. Senties aquesta música. En els teus recents viatges a París posàveu, juntament amb la teva companya francesa, els CD d´aquesta música durant tot el recorregut. Us corríeu tots els aplecs de sardanes que podíeu. No donaves a l´abast.
Què hi feia, en Santi Elena Vila a Ripoll? Ell era natural de Girona però van marxar a viure a Salamanca. S´hi va casar, va tenir fills. El temps passa. La seva dona va morir. Es va jubilar i va tornar a Catalunya. Per què a Ripoll? És a prop de Girona, de Barcelona, on anava sovint.
El coneixien bé, a la biblioteca. Hi anava a llegir, a comentar llibres, a presentacions d´exposicions... Era a tot arreu on es feien manifestacions culturals.
Al món de la sardana hi quedarà un buit, «Un buit a plaça» (també és una sardana). Una personalitat així va ser com aire nou que ens va caure del cel.
A la televisió, música de cobla i sardanes! No feu castellers? Doncs feu també música «la nostra»!
