Girona, ciutat cendrer
Pilar Planellas girona
L´altre dia, caminant per Girona, no vaig poder evitar fixar-me en la quantitat de burilles que hi havia per terra. El poc civisme que tenen algunes persones és palpable amb tan sols fer un cop d´ull a les entrades tant d´edificis públics com privats i pel carrer mateix. Només em queda preguntar a aquestes persones si fan el mateix a casa seva. Ja que la resposta és evident, obviaré el fet que Girona també ho és.
Palau-sacosta
i la Festa
de Sant Antoni
Joan Corney Vilà girona
Estem a les portes d´una celebració tradicional, arrelada a l´antic municipi de Palau-sacosta, annexionat a Girona des del 1963, avui absolutament transformat pel creixement de la ciutat. La celebració de la Festa de Sant Antoni forma part de la tradició cultural històrica de Palau-sacosta. Ens proposem difondre el sentit i la importància que tenia aquesta diada per a la pagesia, un dels pilars fonamentals de l´activitat humana i econòmica de Palau-sacosta. Per Sant Antoni els pagesos de Palau obrien les portes de les seves quadres -i en portaven algun a la plaça de l´Església- perquè els animals rebessin la protecció del copatró del poble en forma de benedicció. En agraïment, regalaven peus de porc que eren subhastats per ajudar a pagar la cobla que donava lluïment a la festa.
És evident que els temps han canviat i ara en la majoria de cases només hi podem trobar animals de companyia i mascotes de tota mena. Però això no ens ha de fer perdre de vista les nostres arrels històriques i arraconar les tradicions.
Enguany ens sentim més encoratjats que mai en el nostre objectiu. No en va tots els grups municipals, en el Plenari Municipal del dia 10 de juny de 2013, van aprovar per unanimitat una moció relacionada amb el 50è aniversari de l´annexió dels municipis veïns, amb propostes com aquesta:
«Assumir com a pròpies de la ciutat de Girona les festes tradicionals de cada municipi annexionat vetllant per al seu coneixement, difusió, conservació i continuïtat».
Convidem tota la ciutadania a portar els vostres animals. Us esperem demà diumenge, a ¾ de 12 del migdia, davant de l´església de Sant Miquel de Palau, a la benedicció. Abans, a les 11, s´haurà celebrat l´ofici religiós habitual i després, a partir de les 12, audició de sardanes i subhasta de peus de porc.
DGAIA, com els crancs
Frederic Estrada Educador de la Llar Infantil de Girona
La darrera proposta de la Direcció General d´Atenció a la Infància de crear petits nuclis de convivència per atendre els infants al seu càrrec ha estat molt ben rebuda pels professionals del sector. Aquesta mesura permetria atendre els casos d´una manera més individualitzada, normalitzada i integradora, lluny de la massificació i pèrdua de la proximitat tant necessària que es produeix en els grans centres, com els antics hospicis, que en alguns moments havien allotjat -per dir-ho d´alguna manera- més de 300 infants. És clar que això avui ja no passa, o potser sí? La proposta de creació a Girona d´un gran centre, per bé que dividit en dues unitats al mateix edifici, que en el millor dels casos allotjarà més de 50 menors de totes les edats qüestiona aquest plantejament. Però no dèiem que volíem fer unitats convivencials més reduïdes? Fa de mal dir, però a qui treballa en aquest àmbit ja no estranya el tarannà de cranc de la nostra administració, que mira cap a una banda i camina cap a l´altra. Tampoc s´ha demanat cap opinió als treballadors que afronten el dia a dia d´aquests centres, no fos cas que pensessin per ells mateixos i fins i tot no els semblés una bona idea, gairebé ni una idea. Com es deia abans: «lejos de nosotros la funesta manía de pensar». En aquests casos allò que sol passar quan es demanen explicacions -i tens la sort de que te les ofereixin-, és el recurs a unes fórmules que semblen tretes d´un manual d´autoajuda d´administracions en crisi, que remeten a les necessitats, pressupostos i oportunitats, per bé que aquestes no sabem quines són, i que si intentes aprofundir no trobes ni la lot.
