Unió sempre té un as a la màniga. No saps mai d'on surt la carta, ni qui la treu, ni com ho fa, però la capacitat de sorprendre del partit democratacristià és espectacular, tot i estar en plena agonia.

a darrera ha estat en el judici que va començar ahir a l'Audiència de Barcelona pel suposat desviament de fons a través de la Fundació Catalunya i Territori. Unió està acusada com a responsable civil, la mateixa figura que se li va aplicar en el cas Treball (o cas Pallerols, com volia el partit que s'anomenés).

La sorpresa es va produir quan l'advocat dels democristians va demanar que s'exculpés el seu client perquè els pagaments irregulars no afectarien els interessos econòmics generals. La fiscalia es va afanyar a recordar que la Fundació no és una entitat privada i va recórrer als seus propis estatuts, on figura que té fins generals com «l'equilibri territorial i el foment del sentiment de nació i de la cultura nacional catalana». Que fi, el fiscal.

Per la resta, res gaire diferent del que es va veure en els altres afers que han esclatat a la cara d'Unió des de finals de la dècada dels 90, Treball, Turisme i Farreres. Aquest, el quart, tampoc s'ha estalviat que la persona «clau», segons la fiscalia, ha mort. En els tres primers també hi havia morts que anaven rebent en la instrucció i el judici, però no podien dir res i per això van acabar essent «clau».