Cartes

n Un dels aspectes més cridaners de la febre consumista és el malbaratament alimentari. Segons la FAO, cada any es llencen a les escombraries a tot el món 1.300 milions de tones d´aliments, mentre una gran quantitat de persones, uns 900 milions, pateixen fam. Sens dubte és necessària una millor distribució dels aliments en l´àmbit global, però també es tracta de prendre consciència del que suposa per a l´equilibri ecològic la sobreexplotació dels recursos naturals, al final és la galleda de les escombraries. Resistir els atractius publicitaris que inciten a comprar el que no cal és un dels problemes més accentuats en els països desenvolupats, dels quals sembla haver desaparegut el valor de la senzillesa en la pròpia vida. Potser perquè s´ha extraviat el seu sentit i busquem nous ídols per satisfer una set que només pot satisfer la Infinit.

Neofeudalisme i frustració socialjosep m. loste i romero portbou

n El passat 9 de gener ens va deixar, als 91 anys, l´esplendorós filòsof i sociòleg polonès de nacionalitat britànica Zygmung Bauman. La modernitat líquida, la gran obra/tractat de Bauman, en el fons, implica ­-ens expressa- la implacable derrota de l´esquerra i la justícia social en l´àmbit global, però sobretot europeu. La modernitat líquida ens indica -de forma radical i descarnada- que s´ha trencat un equilibri social i polític i que a partir de 1990 -amb l´esfondrament del bloc comunista de la Unió Soviètica- el capitalisme pot fer realitat tots els seus excessos immorals i antisocials i el món esdevé un lloc inhòspit, en què els poderosos poden permetre´s tota mena d´actituds nihilistes sense límits humans. Bauman intenta avisar-nos que la globalització neoconservadora i molt malgirbada, així com una tecnologia sense cap mena de control polític i social, només ens porta a un neofeudalisme empresarial actual i a molta frustració social. El problema és que a Bauman poca gent li fa cas. El pobre Bauman ha mort als 91 anys, però la seva modernitat líquida és del tot vigent.

Tots som Esglésiafrancesc A. Picas la jonquera

n Causa gran alegria veure un poble unit amb el senyor Rector de la Parròquia i col·laborar amb l´església en les tasques apostòliques, litúrgiques, caritatives, culturals, catequètiques, econòmiques, cants, neteja i totes les altres. L´estimació del poble al seu capellà és sempre motiu de satisfacció pel senyor Bisbe. Gran és el poble que canta «Tots som Església».

Mossèn Ferran Jarabo, rector de Castelló d´Empúries, va sofrir un accident de moto, fa uns mesos, que l´obliga a anar amb crosses i el limita en algunes tasques sacerdotals. Els fidels castellonins s´han ofert a col·laborar a la Parròquia per suplir les deficiències, fins que el seu mossèn estigui totalment guarit. Els fidels castellonins no volen que mossèn Ferran els deixi per recuperar-se fora de la Parròquia. Li demanen aquest sacrifici.

Quin goig, mossèn Ferran, tenir un poble que l´estimi tant. Quina gran satisfacció pel senyor bisbe de Girona, veure un poble disposat a col·laborar plenament amb el seu senyor rector, accidentat. Desitgem a l´amic Mossèn ­Ferran una pròxima recuperació.

Isabel-Clara Simóeulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

n A l´escriptora Isabel-Clara Simó li han atorgat el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes. Aquest passat mes de novembre vaig tenir la sort d´escoltar-la a la Biblioteca de Figueres. D´una forma molt cordial ens va parlar de la seva relació amb la ciutat, de la feina com a professora a l´institut, de l´amistat amb Maria Àngels Anglada i amb tantes i tantes persones que com ella creien en els mateixos ideals.

També ens va parlar de la seva faceta d´escriptora, incidint en la seva etapa com a tal a la Revista Canigó; de com va començar, de com va anar canviant i de les persones que la feien. Vam poder veure´n diferents exemplars enquadernats i vam poder llegir-hi alguns dels seus articles.

Mentre anava explicant de forma cronològica la vida i obra, vaig adonar-me de com d´àmplia n´era, de la quantitat de llibres que havia escrit i de tants i més que en aquell moment recordava.

Per tot, per la seva dedicació, per la seva escriptura i pel seu amor al país, el premi és un reconeixement ben merescut.