Una altra entitat demana avançar els horaris televisius nocturns perquè anem a dormir abans. Aquesta vegada és la Sociedad Española del Sueño, formada per metges de l´especialitat. La seva veu se suma a moltes altres de preocupades perquè ens llevem nòrdics i ens gitem mediterranis, i el resultat són menys hores de son de les necessàries.

La preocupació per la nostra salut és lloable, però els autors de la proposta desconfien de la voluntat dels ciutadans i consideren que han de ser forçats o, com a mínim, conduïts a fer el que els convé. Una actitud paternal heretada dels temps en què els sacerdots sabien el que era bo per al cos i l´ànima i obligaven els fidels a actuar en conseqüència.

Cap llei no impedeix als ciutadans anar a dormir a l´hora que decideixin. El televisor no envia descàrregues elèctriques als espectadors que l´apaguen a les deu del vespre. Avui la majoria d´aparells tenen una cosa anomenada EPG (Guia Electrònica de Programació) que indica a quina hora comença i a quina hora acaba cada programa. I si decidim veure una pel·lícula que acaba a la una de la matinada, és la nostra decisió i el nostre problema. Si donéssim més importància a la qualitat del nostre son que a veure una pel·lícula farcida d´anuncis, ja sabríem la decisió que hem de prendre.

Les cadenes de televisió fan les seves propostes més atractives a l´hora que hi ha més gent mirant la tele, i ara com ara és a a quarts d´onze de la nit. Però també és cert que a aquesta hora hi ha més gent mirant perquè és quan fan les propostes més atractives. Aquest és un peix que es mossega la cua, però les cadenes tenen la missió de guanyar diners per pagar als seus accionistes i empleats; no esperem que pensin en la nostra son. No seran elles les que emetran Pretty Woman quan no miri ningú. Però si la majoria decidís que dormir vuit hores seguides és més important, i deixés de veure programes que acaben tard, les teles s´afanyarien a modificar els seus horaris.

El més respectuós amb la llibertat de les persones seria que aquests metges, i tots els que estan d´acord amb ells, treballessin per convèncer-nos de les bondats d´anar a dormir més d´hora. Però la tendència a considerar el conjunt de la gent (o sigui, tots nosaltres) com infantil i irresponsable sembla una característica comuna a tota mena d´estaments, de la medicina a l´economia i de la política a la comunicació.