Són molts els qui profetitzen eleccions catalanes aquest 2017. Els escenaris que hi abocarien són diversos.

Primer escenari: el 28 de gener a la CUP s'imposa l'ànima anticapitalista i decideix no aprovar els pressupostos de la Generalitat. Puigdemont dissol el Parlament i convoca eleccions autonòmiques abans de l'estiu.

Segon escenari: el Parlament aprova la llei de desconnexió i el Govern convoca el referèndum; totes dues coses són suspeses pel Tribunal Constitucional, el qual ordena impedir la consulta per la força. Davant el risc que hi hagi bufes, el Govern decideix canviar unes urnes per unes altres i convoca eleccions al setembre/octubre. Els analistes més desapassionats aposten per aquesta hipòtesi.

Tercer escenari: el referèndum s'arriba a realitzar, el món accepta el resultat i es crea l'estat propi. Segons el full de ruta, tot seguit s'ha d'elegir Parlament constituent. Carles Puigdemont ha dit ben clar que el gener de l'any que ve no serà president, i això implica celebrar les eleccions dins el 2017. Ni que sigui a final de desembre.

Els partits compromesos amb el procés simulen ignorar aquesta proximitat electoral. El seu missatge és que ara toca treballar pel referèndum, i que ja tindran temps de centrar-se en les eleccions quan es convoquin. Però una certesa de la política és que un candidat rarament s'improvisa amb èxit. Treure-se'l de la màniga dos mesos abans del dia de votació és una opció molt arriscada; per funcionar cal que la formació en qüestió sigui molt atractiva per ella mateixa, amb independència de qui l'encapçali.

La CUP confia en el seu atractiu com a formació, més enllà dels seus caps de llista. Esquerra té molt clar el seu candidat, el qual procura no fer res que el desgasti. Però l'antiga Convergència, ara PDeCAT, és lluny d'haver resolt aquesta qüestió. Ha procedit a renovar i rejovenir el seu òrgan executiu, però la figura senyera associada a aquesta nova etapa seria Carles Puigdemont, i ell ha dit que amb un cop n'hi ha prou.

Què faria aquest partit si pel bloqueig del pressupost, o en resposta a unes sentències d'inhabilitació, es convoquessin eleccions avançades?

Menystenir el debat del candidat amb l'argument del referèndum pot ser suïcida, i segur que en són conscients, però potser ho dissimulen perquè no saben com sortir-se'n.