Benoît Hamon és el candidat del Partit Socialista Francès, que va per davant en les primàries de l´esquerra, per damunt del Primer Ministre, el polític d´ascendència catalana Manuel Valls. I quin programa defensa aquest se­nyor? A banda d´un impost pels robots de les fàbriques, perquè les empreses més mecanitzades ajudin a pagar les pensions dels jubilats de carn i ossos, la prohibició de plaguicides, la legalització de la marihuana (una nova font d´ingressos i un mercat en expansió) o tenir el 50% de l´energia d´origen renovable per al 2025.

El punt estrella és la concessió d´una renda universal de 750 euros al mes pel fet de ser ciutadà. El concepte de la renda bàsica universal, que implica que la persona disposi d´uns ingressos de l´Estat a banda del sou, s´assaja a petita escala a Finlàndia, per a 2.000 persones. Sembla una perversió de la idea que es plantegi com un dret de tots, també de les persones riques que no la necessiten. El socialisme a Espanya, dividit en unes primàries sense data amb un candidat que va ser apartat pels barons, i que en temen el retorn gràcies a les bases, pren la idea de la renda ciutadana de 426 euros per als aturats: serien uns 11.000 milions d´euros anuals, finançats amb més impostos, o emetent, la solució preferida pel Partit Popular, més deute públic.

La CUP reclama una renda universal, i Podem en va parlar, però no ho va dur al programa electoral. A banda de l´oportunisme polític, el tema és que la nova fase econòmica implica que cal finançar una societat cada vegada més mecànica i en la qual grans borses de treball desapareixen, i els Estats han de moure peça perquè els ciutadans disposin de drets mínims, en un sistema on els drets laborals i polítics a molts països no existeixen. Uns diners de l´Estat per a tothom, a Europa, vol dir més inflació i augment del cost de la vida? O permeten més llibertat a la gent? És viable, o l´economia faria fallida el primer any? Faria d´efecte reclam perquè més emigrants arribessin a casa nostra? Els requisits per concedir-la haurien de ser prou durs: ser ciutadà al menys deu o quinze anys, per evitar l´efecte de crida? Si la quantitat mensual fos prou alta, hi hauria gent que es retiraria volgudament del mercat laboral? Els matrimonis tindrien doble renda, o no seria així? Es rebria amb la majoria d´edat? Allò cert és que els canvis socials han de ser assimilats pels polítics, per cercar propostes noves i solucions a uns reptes diferents. Perquè uns temes que abans semblaven improbables, avui són més a prop que mai.