Els nostres parents més propers en el regne animal, els primats, s´extingeixen. Ho assegura un informe de 30 experts de 12 països publicat per la revista Science Advances, segons el qual el 75% dels nostres cosins es troba en declivi i el 60% amenaçat d´extinció. Se´ns en van, es moren, bé perquè els matem entrant a sang i foc en els seus hàbitats naturals, bé perquè els cacem per experimentar amb els seus cervells. Tampoc fem fàstics a penjar-nos els seus ullals del coll, que ja s´ha de tenir mal gust. Però l´assumpte, tot i tractar-se d´una qüestió de caràcter familiar, ens importa un rave. Cada vegada que es mor un mico, hauríem de vetllar-lo al tanatori, com l´avi, per prendre consciència de fins a quin punt ells són nosaltres i nosaltres som ells. Que no vagin a l´oficina no vol dir res. De fet, hi ha qui creu que no parlen, tot i que podrien, perquè no els obliguem a treballar.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte Gran Simi, del qual avui tot just queda el record. El van patrocinar persones instruïdes i sensibles provinents de diferents camps de la ciència i la cultura. El projecte convidava a atorgar certs drets morals als ximpanzés, els goril·les, els bonobos i els orangutans. Tots ells ens han mirat en alguna ocasió des de l´altre costat dels barrots d´un zoològic i per tots ells hem sentit, si més no de forma momentània, una pietat que en realitat sentíem per nosaltres mateixos, però que projectàvem hàbilment sobre el pobre animal engabiat. El desemparament de la nostra espècie, ocult sota el vestit i la corbata, es manifesta nu en aquests parents tan propers i als quals fem la vida tan difícil.
Un amic vegetarià m´explica que es va allunyar de la carn de forma gradual, després de veure i llegir diversos reportatges sobre la manera com criàvem als animals destinats al consum. Després, en un procés gairebé natural, va deixar també de menjar ous perquè va veure en un documental com les gallines es treien els ulls les unes a les altres per l´estrès al qual estaven sotmeses en aquests cubicles en els quals amb prou feines poden moure´s. Ara ja no utilitza cinturons de pell. Està a punt, en fi, de desvincular-se completament de nosaltres. I és que nosaltres fem por.
