Està en els textos sagrats de totes les civilitzacions antigues, la llum és la primera força que fa servir la divinitat per posar en marxa el món. En la nostra òrbita cultural ho ressenya el Gènesi en descriure (a la seva manera, és clar) la creació de l´univers. «Al principi va crear Déu els cels i la terra. La terra estava confusa i buida i les tenebres cobrien la haz de l´abisme, però l´esperit de Déu planava sobre la superfície de les aigües. Déu digué: ´Que hi hagi llum´ i hi va haver llum. I va veure Déu que era bona la llum i la va separar de les tenebres, i a la llum va anomenar dia i a les tenebres nit, i va haver-hi tarda i matí el primer dia». Després, ja enganxada la llum, va poder Déu seguir durant sis dies la magna obra de crear els arbres, l´herba, les aus, els peixos i la resta dels animals, inclosos entre ells l´home i la dona.

Així doncs, la llum és un signe inequívoc de la presència de Déu i és rara l´aparició miraculosa que no vagi precedida d´aquest diguem-ne enlluernador efecte especial. A la Transfiguració de Jesús, segons ens la descriuen els evangelistes, «el seu rostre resplendia com el sol i els seus vestits es van tornar blancs com la llum». I una cosa semblant li va passar a Moisès quan va baixar de la munta­nya Sinaí després de parlar cara a cara amb Déu perquè li donés instruccions a la llarga marxa cap a la Terra Promesa.

Amb tan il·lustres antecedents no és estrany per tant que la humanitat tingui cap a la llum, i cap als qui la produeixen, un respecte reverencial. Un respecte que la va portar (juntament amb el sol i el foc) a ser inclosa entre les divinitats primeres i a ser objecte de preferent adoració.

Ve al cas aquesta breu digressió per l´escàndol que ha suscitat a Espanya el brutal increment del preu de la llum. Segons dades del mateix Govern de desembre a gener la factura elèctrica ha experimentat un augment del 100% i el cost del megawatt ha passat dels 24 euros l´abril de l´any passat als 98,69 de fa uns dies. I tot això en dies d´hivern especialment freds per l´arribada d´una onada d´aire siberià que ha obligat a un consum extra de les calefaccions.

Davant la generalitzada protesta dels consumidors, les empreses que formen part del pool elèctric al·leguen que elles no han fet altra cosa que complir els termes del pacte que van acordar fa tres anys amb el govern del PP quan es va canviar la subhasta trimestral per un nou sistema de càlcul vinculat al preu de cada hora al mercat. A més, insisteixen, s´han de tenir en compte altres factors conjunturals com l´augment de la demanda, la perllongada sequera, i el nou règim d´intercanvis amb França per la no-disponibilitat d´algunes de les seves centrals nuclears.

Desconec fins a quin punt aquests arguments són vàlids. Espanya és el país d´Europa amb més companyies elèctriques, cinc diguem-ne grans i més de cent de mida petita. Les cinc grans tenen merescuda fama d´influents i solen ser retir daurat de polítics. Entendre el rebut de la llum no està a l´abast de qualsevol. Ni Déu l´entendria.