Qui guanyi la batalla de la propaganda és possible que estigui en condicions de guanyar la guerra. El procés català és el primer conflicte sever d´Espanya que no es resoldrà pel camí de l´extermini físic, sinó que es farà principalment amb canonades de propaganda. De sempre, la península Ibèrica ha estat molt tràgica i violenta, i els seus habitants molt donats a matar-se entre ells. Fins i tot en temps molt pròxims. Avui en dia, a alguns no els en falten ganes però, sortosament, l´evolució de la civilització ens ha portat que no estigui ben vist matar. L´escalada de violència escrita a Twitter (el principal canal d´expressió de sociòpates camuflats), demostra que a alguns els resultaria facilíssim recuperar les pistoles, el pic, la pala i la calç viva. Però aquesta vegada els fabricants de calç no faran l´agost. La propaganda decidirà qui guanya.

A Catalunya, la batalla de la propaganda la té guanyada l´independentisme, mentre que a Espanya guanya l´unionisme. Europa genera més dubtes. En públic francesos i alemanys defensen l´Espanya constitucional. No els queda altre remei perquè els estats entre ells defensen la seva raó de ser. Però aquests, i principalment els britànics, en privat no acaben de comprendre com és que el Govern espanyol és incapaç de trobar una solució dialogada. La persecució judicial de l´independentisme i les maneres arrogants són el taló d´Aquil·les del Govern d´Espanya, mentre que el de l´independentisme és la incapacitat de sumar gent a la seva causa i obtenir en el «referèndum o referèndum» un resultat victoriós que no generi cap mena de dubte en l´escena internacional. Si es produeix un resultat esquifit, la potent maquinària de l´Estat guanyarà la batalla internacional de la propaganda i el moviment independentista quedarà desactivat durant anys, com a mínim.

D´aquí que els dos bàndols es gastin fortunes en propaganda. Els uns fent conferències a Brussel·les i, els altres, muntant costosíssimes operacions Catalu­nya.

Tot plegat és propaganda, rucs!