Jo vaig aprendre a escriure amb ploma i tinter. D´aquí vinc, d´aquella cal·ligrafia una mica japonesa en la qual el traç s´aprimava o s´eixamplava en funció que presionessis més o menys sobre el paper. Mai vaig pensar que havíem estat una mica japonesos fins que vaig viatjar a Tòquio i vaig comprovar que allà, en aprendre a escriure, fas sense adonar-te´n un màster en disseny. Molt dur. De fet, el Japó té una de les taxes de suïcidis més altes del món entre els joves. I no és casual que la majoria es tregui la vida l´1 de setembre, que és el dia de la tornada a l´escola. Nosaltres no ens suicidàvem, em pregunto per què. Potser perquè ni se´ns passava pel cap. Érem pobres de tot, també d´idees. De manera que aquí estàvem, inclinats sobre la taula, amb la punta de la llengua fora, traçant signes alfabètics occidentals amb tècniques que, sense saber-ho, venien de l´orient. En comptes de tallar-nos les venes, ens desagnàvem a través de la tinta, deixant-nos la vida a cada majúscula.
La nostra existència es va dividir entre abans i després del bolígraf. I és que de sobte, un dia se´ns va aparèixer aquest rar instrument en la punta del qual hi havia una bola diminuta que distribuïa la tinta sense risc d´esborralls. Explicaven que es tractava d´un invent militar que havia fet el viatge des de les casernes a la realitat domèstica. A través de la seva carcassa transparent (la del Bic Cristal) s´apreciava el vas sanguini on s´acumulava el plasma i el nivell anava baixant a mesura que fèiem comptes i escrivíem dictats. Segons la llegenda, amb la quantitat de tinta continguda en cada bolígraf es podia fer una ratlla la longitud de la qual equivalia a la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna. Mai ho vam comprovar.
Durant molts anys, no vaig escriure amb altra cosa que amb el Bic Cristal. Les meves primeres novel·les, els manuscrits de les quals conservo, deuen mitja vida a aquest bolígraf. Ara, entres a la papereria i hi ha tants models per triar que un es queda absort. Jo els provo tots, però al final recaic en el Bic, que em va arrencar d´una infància japonesa terrible. El curiós és que acabo de llegir amb sorpresa que els xinesos fabriquen el 80% de la producció mundial de bolígrafs. Al final, llavors, no me n´he anat tan lluny d´on vaig començar.
