Avergonyeix el missatge de Trump, el nou president dels Estats Units, el mandatari amb més poder en el món. És l´antimissatge, el pur no-res sense dissimulació.
Quina nostàlgia en recordar el discurs -fa vuit anys- d´Obama, idealista, humà, global, fratern -gairebé evangèlic-, que tantes esperances i tant entusiasme va aixecar! Tot un missatge per a la humanitat. Aleshores, Obama, el missatge dels valors; ara, Trump, el missatge dels antivalors.
No és estrany que coincideixi amb la posada de moda de la postveritat; la veritat que no existeix, que no volem que existeixi. Els valors vertaders que -impotent un fi Obama per dur-los a terme- han perdut en les eleccions americanes, i han deixat pas als antivalors d´un Trump groller.
L´entusiasta plural «nosaltres podem», que mobilitzà tantes persones per unir il·lusions i esforços amb la finalitat de millorar el món, queda substituït per l´individual i egoista «primer, jo».
Un missatge de vol gallinaci, arran de terra, egocèntric, sense compassió, justícia, ni visió de futur. El «que rigui la gent i que jo vagi calent». El «meliquisme» pornogràfic.
Una frase, potser, se salvaria del seu discurs: «El que vertaderament importa no és quin partit controla el govern, sinó si el govern està controlat pel poble». Molt oportuna en temps de partidismes tancats de ment i de cor.
Esperem -així sia!- que l´habitual sensatesa del poble que ha tingut la insensatesa d´escollir-lo, controli el seu govern, que tanta preocupació està suscitant pel seu extremat simplisme egoista i patrioter.
