Un antic espia anglès retirat en el sucós negoci de la seguretat va elaborar un informe confidencial sobre Donald Trump i al veure´l publicat, va fugir de casa horroritzat perquè temia per la seva vida. Sembla que l´informe incloïa fotos de Trump amb putes russes. Trump és un home acostumat a valorar les dones segons la finor de les seves natges i les més fines mai són barates. Més puter, molt més, era Silvio Berlusconi, però només podia atacar-nos amb una companyia de carabinieri. Trump, en canvi, és un mal cap, bocamoll i fatxenda, empalmat com un mandril i amb el botó nuclear. No és la millor mà de cartes.
Tampoc se li pot donar tota la culpa a Trump ni al seu acostament, fins al petó de cargol, a Putin. Són l´un per l´altre, tot i que Putin ni fuma ni beu i conrea certa adoració muscular homòfila. Entre els russos que no poden triar cap altra cosa i els americans que es van obstinar a escollir la pitjor, anem llestos. La fabulosa arquitectura geopolítica de Bush Nen, que somiava amb un mosaic de democràcies a l´Orient Mitjà, no ha estat capaç de dissenyar ni la caseta del gos. Des dels temps de Khomeini que armàvem a l´Iraq perquè Saddam Hussein ataqués l´Iran i després, d´estranquis, veníem armes als aiatol·làs perquè els dos països es destrossessin equitativament. Tot d´una, Saddam va envair Kuwait i vam descobrir que era el dolent. I tot perquè havia atacat els xeics de gel·laba i vel blancs que, formats per a la foto, semblen sortits del carnaval de Pego (aviat a les seves pantalles).
Era la tècnica que ja feia servir l´imperi britànic amb els àrabs: llançar-los contra els turcs per debilitar-los a tots dos. Es diria que l´Occident segueix aquesta tàctica perquè li convé a Israel, però no ho diré perquè això elevaria el sentiment de la seva pròpia importància dels israelites, que no necessita reforç, mentre que l´islamisme ha obrat el prodigi de matar més musulmans que cap altre combinat infidel. O sigui que ni sabem el perquè de la guerra, ni on és el front, ni si l´enemic es posa a l´aparell.
