Cal veure el documental The Swedish Theory of Love d´Erik Gandini per entendre algunes de les causes de la solitud en què viuen cada vegada més persones a les societats «avançades» del nostre temps. Aquest documental de 75 minuts posa de manifest les greus conseqüències en les relacions humanes del model de l´estat de benestar social suec i, més en general, de les polítiques públiques avui dominants, també al nostre país, que conceben i ordenen la societat a partir dels individus i prescindeixen del matrimoni i de la família.

El documental exposa que avui la meitat dels ciutadans suecs viuen sols, que un de cada quatre mor en soledat i que cada vegada són més freqüents els casos de cadàvers d´ancians que passen inadvertits durant dies o setmanes en pisos tancats perquè ningú els troba a faltar. A Suècia cada vegada hi ha més dones que volen ser mares sense parella. El documental mostra com una dona d´uns trenta anys entra en la pàgina web d´una empresa de venda d´esperma, selecciona el perfil escoltant les descripcions que els «donants» fan de si mateixos en missatges de veu gravats, i compra una dosi de l´esperma que li serà entregada a domicili. A casa seva, seguint el manual d´instruccions, s´insemina ella mateixa, també en solitud.

Un dels testimonis del país declara que el problema és que «l´Estat de benestar s´estigui fent càrrec de nosaltres. Hauríem d´estar cuidant-nos els uns als altres». La segona part del documental mostra l´experiència d´un metge cirurgià suec, que després d´exercir la professió durant trenta anys al seu país va decidir anar-se´n a fer de metge a Etiòpia, d´on és originària la seva esposa. Explica que a l´Àfrica, a diferència de Suècia, la gent viu i mor en companyia. Que a Etiòpia hi ha moltes necessitats materials, tal com mostra amb detall el documental, però que són molts més grans les necessitats espirituals que tenen els suecs.

A aquesta situació no s´ha arribat per casualitat, o degut principalment per a la idiosincràsia dels suecs. Els primers minuts del documental expliquen les causes polítiques d´aquesta situació. L´hivern de l´any 1972, el govern socialdemòcrata d´Olof Palme va impulsar el programa «La família del futur: una política socialista per a la família». L´objectiu d´aquest programa era «alliberar» els ciutadans suecs de les estructures familiars que els feien dependents els uns dels altres: que les dones no depenguessin dels marits, que els ancians no depenguessin dels seus fills, que els joves no depenguessin dels seus pares. Segons aquest programa polític l´Estat suec havia de crear les condicions econòmiques i socials perquè cada individu adult sigui independent, i els vincles humans s´estableixin des de la pura voluntat individual.

En aquesta societat d´individus, cada home i cada dona han de poder decidir sens condicionants si estableix relacions amb altres persones, i si després les mantenen, amb la «tranquil·litat» que l´Estat es farà càrrec de les relacions i obligacions no assumides pels individus. Això porta al que el sociòleg anglès Anthony Giddens més tard ha anomenat «relacions pures», que estan esdevenint la forma predominant de relació personal a la postmodernitat occidental. Segons Giddens, la relació pura s´estableix i es manté sense condicionaments externs, en funció del que cada persona pot obtenir.

Després de quatre dècades d´aplicació d´aquestes polítiques socials, els resultats estan a la vista. El potent i admirat sistema de serveis socials suec no ha creat una societat més humana i més feliç sinó tot el contrari. Ho explica al final del documental el sociòleg Zygmunt Bauman, recentment traspassat: la independència dels individus ha privat als suecs de les habilitats per a la socialització, de forma que negociar la convivència amb altres persones resulta cada vegada un esforç més gran, més esgotador. Quan més s´avança en aquesta forma de vida individualista, més difícil és acceptar la diferència dels altres i més difícil és tornar a una «agradable interdependència personal». I unes paraules finals del savi Bauman, que venen a ser un testament per a les noves generacions: «Al final de la independència personal no s´hi troba la felicitat, sinó la buidor, la pèrdua del sentit de la vida, i un avorriment inimaginable.»

El que s´explica en aquest documental colpidor ens interpel·la a tots, també als polítics i als mitjans de comunicació. Em pregunto si aquest documental serà emès en alguna de les nostres televisions públiques. Seria bo que ho fos, pel que suposa de crítica profunda a la forma de vida que es va imposant en el nostre temps. Tant el capitalisme consumista com els poders públics que avui practiquen l´enginyeria social prefereixen tenir com a interlocutors directes els individus, per si sols més manipulables, que no les famílies, més austeres i estalviadores, i transmissores de valors. Suècia ha portat a l´extrem l´individualisme, però aquí no anem en la mateixa direcció?