Hi ha una tertuliana a la qual per foscos motius aliens a qualsevol vàlua li permeten escriure columna diària a La Vanguardia. Tertuliana que, quan treu novel·leta per Sant Jordi, munta el numeret si la inclouen entre els «autors mediàtics», en lloc d´agrair que benèvolament la considerin «autora». La tertuliana a la qual dins del seu mateix diari li han escrit que no és més que una llepona del poder, es referia dissabte a una meva columna -sense esmentar-me, ara li torno el favor- assegurant que sóc «dels obsessionats amb la maldat intrínseca dels amics del procés» (sic, com qui parla dels amics de la botifarra de perol).

En la columna jo no parlava del procés, però tal cosa li és igual a qui no té més funció a la vida que destacar la bondat intrínseca dels amics del procés. Això no mereix comentari, les seves obsessions que les tracti un especialista. Sí que el mereix, en canvi, que es permetés alliçonar sobre contrastar notícies. Fa un parell d´anys, la tertuliana cridanera repetia que el tribunal de la Haia havia dictaminat sobre Kosovo que la voluntat del poble està per sobre de la llei, i ho traslladava al procés (on, si no). La tertuliana ho havia pescat del jutge Vidal -ara es posa tota digna apunyalant-lo, però abans era un gurú-, però era mentida. No sols mentida, sinó tan absurd que només algú supinament ignorant s´ho pot creure. Ella i el jutge Vidal, quin parell de dos, van fer córrer la patranya fins que algú els va dir que prou de fer el ridícul, que la Haia no havia dit res d´això. No es tractava ni de contrastar, simplement de pensar. Però la tertuliana no excel·leix en cap de les dues facetes. I ara alliçona. Com qualsevol llepaculs, mai no oblida on hi ha l´autèntic poder.

Diuen d´ella, que en sap tant d´escriure com un porc de taronges, que és mala enemiga. Jo crec que és molt pitjor que t´adopti com a amistat: l´has d´anar a aguantar a Cadaqués en una paella, has de permetre que en pengi fotos i vídeos a les xarxes, i has de deixar que et faci entrevistes cursis a TV3. Un infern.