El Govern ha començat a fer les passes per reconèixer els pares que optin per la gestació subrogada, sempre que la portin a terme en un lloc on estigui legalitzada. Aquesta és una qüestió que té més d´una cara. La part positiva és que els nens que arribin aquí -o els molts que ja hi són- no estaran en un buit legal i es reconeixerà que formen part d´una família. Massa tard. Però ens podríem qüestionar si aquest reconeixement no es també una invitació a buscar a fora allò que no està permès aquí. I sí, ho és. La mateixa consellera de Governació, Meritxell Borràs, ja ha defensat que en una Catalunya independent la gestació subrogada hauria de ser legal. Sembla com si la república catalana volgués ser una mena de barra lliure de preceptes suposadament progressistes. Abans d´apuntar-se a la festa, no caldria obrir una reflexió, un debat i pensar en les possibles conseqüències? Tailàndia va ser dels primers països a permetre aquesta pràctica i finalment va impedir els encàrrecs des de fora del país després que una parella australiana va abandonar una mare i un nadó en descobrir que el nen tenia síndrome de Down i problemes cardíacs, però sí que es van emportar la seva germana bessona, del tot sana. Qui va protegir el nen, el més necessitat d´empara? Des que Tailàndia va tancar fronteres el lloc del món on més s´encarregaven criatures va passar a ser l´Índia, que ara també està a punt de limitar-ho a parelles del país. De tota manera aquí no és difícil trobar una empresa que, pagant, et garanteixi un ventre de lloguer. Els partidaris d´una legislació que permeti la gestació subrogada afirmen que deixaria de ser un negoci. Però, hi ha res menys progressista que reduir la complexitat moral a una qüestió econòmica?
