L'any 1968, Els pagesos esdevingué el vuitè volum de l´obra completa de Josep Pla, el llibre fundacional de la idea pagesívola que envolta la figura de l´escriptor de Palafrugell. Però ni Pla era un pagès, si més no un pagès d´aixada i de tallant, de regar l´hort i de donar de menjar a les gallines, ni ara els pagesos, seixanta anys després, són el que eren, i de representar un percentatge importantíssim de la població han passat a ser escassament només l´u per cent.
Tot i així la pagesia continua essent el sector primari i el que ens portem a la boca, d´una manera o altra, neix, es cria o es pesca gràcies al seu esforç. Els treballadors del sector agroalimentari són a l´inici de gairebé tot i moltes vegades no ho tenim prou en compte. Sovint la gent de ciutat pensem que les cebes es fabriquen en plantes industrials o que les pomes apareixen per art de màgia en les prestatgeries dels supermercats.
La qüestió és que els productes del sector primari cada vegada són més cars i els pagesos, que són els proveïdors dels operadors comercials, es queixen que els paguen menys. Aquí hi ha alguna cosa que falla, és evident, i per aquesta raó diumenge passat més de cinc-cents tractors van ocupar els carrers més cèntrics de Barcelona i es van concentrar a l´avinguda de Maria Cristina a Montjuïc.
Aquesta visió dels tractors i dels pagesos lluny del seu hàbitat natural ens incomoda i ens fa pensar, perquè ens passa una mica el mateix que li succeïa a Josep Pla, i és que els pagesos són com de la família, són cosins, cunyats, parents del poble que ens vénen a refregar per la cara les nostres contradiccions i, sobretot, els nostres oblits. Els pagesos ens fan veure amb els seus grans tractors que els nostres carrers, embolcallats en un baf d´urbana mediocritat, són més estrets del que pensàvem.
