Ens passem una bona part de la nostra vida esperant un torn. N´hi ha que tenim molt assumits perquè els percebem com a inevitables, com quan fem cua per entrar a un concert o ens aventurem a anar a un parc temàtic, però n´hi ha que tenen a veure amb les nostres obligacions socials i que, quan es manifesten, et fan sentir part d´un ramat obedient que no té altra manera d´existir. Són les gestions inherents a la burocràcia, i que preferiblement tenen a veure amb el que tenim (Hisenda, aquest meravellós atzucac de números i rigideses) o amb qui som, que s´acredita mitjançant un prodigiós carnet amb foto que sempre envelleix més de pressa que tu. Estàs vivint la mar de tranquil i pam, resulta que has d´anar a renovar això o allò. I de sobte, el temps s´alenteix, acceptes unes perverses normes de funcionament i et situes en una cua, no necessàriament literal, que et converteix en un número que mai no arriba.

El més pervers d´aquesta mena de pauses vitals és que et forcen a reinterpretar un factor determinant, el temps, que en el dia a dia la realitat s´ha entossudit a accelerar-te de forma imparable. Vivim una era d´urgències i immediateses, però en canvi hi ha qui insisteix a voler administrar-nos l´horari dels nostres tràmits. Estem expandits virtualment, però també ens obliguen a identificar-nos en una rua correlativa.

Aquests dies s´ha fet públic que les vendes del 1984 de George Orwell s´han disparat arran de l´arribada de Trump al poder. Segurament seria més escaient que la gent llegís American Psycho per fer justícia a tan sinistre personatge, però en tot cas és una esplèndida excusa perquè la gent descobreixi que Orwell, més que de tirans d´opereta, del que parla és de la uniformització de la nostra societat i la progressiva dissolució de les nostres identitats. Per això, quan feu una cua infinita, quan us diguin que falta un document, quan us diguin paraules com «compulsar» o «annex», consoleu-vos pensant que almenys esteu essent tractats com a personatges d´un gran llibre. I ara deixo d´escriure, que finalment ha arribat el meu torn.