En aquests temps estranys, on s´ajunta una crisi econòmica llarga per a tanta gent, amb davallades econòmiques en sectors rellevants com l'immobiliari o el bancari, amb un canvi econòmic, veiem com la política tendeix a l´escapisme o la creació d´una realitat que xoca amb la lectura empírica de les coses.
No és estrany que la novel·la de George Orwell, 1984, d´una societat controlada pel Partit Únic, que fa, refà, construeix i inventa la realitat a la seva mida i segons els seus interessos, sigui la més venuda a Amazon. Vegin, a casa nostra, les declaracions d´un antic jutge, a qui se li presumeix equanimitat, com el senyor Vidal. En les quals posava damunt la taula una presumpta vulneració de la legalitat, per recolzar les seves aspiracions, molt legítimes, però no a costa de trencar allò que fa que les societats siguin ordenades i democràtiques: el respecte a un marc legal mínim. En una època en què veiem que en la coronació de l´emperador del món, el senyor Trump, els defensors diuen que va ser un acte multitudinari, quan va ser dels menys concorreguts, veiem com desapareix la realitat. O que el preu de l´electricitat es reduirà, només, gràcies al fet que plou.
La normalitat passa per no abandonar el raciocini en les accions personals, sobretot pel que respecta als càrrecs polítics, a qui se´ls demana que solucionin problemes i mancances de la societat. Sense atacar el sistema de convivència, per arribar a fites particulars, sense alertar mai dels problemes econòmics, socials i humans que algunes accions poden provocar.
